nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Foscor

No es consumarà, perquè aquestes generoses expectatives que sorgeixen de sobte del no-res generen pel comú resultats decebedors, i perquè costa més canviar això que se'n diu un costum arrelat en el públic que alterar l'òrbita terrestre, però aquesta possibilitat que les majors nord-americanes es neguin a subministrar als catalans les seves pel·lícules doblades tant al català com al castellà i, per tal de no incomplir el decret sobre doblatge de la Generalitat, entreguin als exhibidors només versions originals subtitulades, és una noticia esplèndida. No es consumarà, perquè per no se sap quins set sous més enllà del costum la gent, la majoria de la gent, no vol veure cinema en versió original, però hi ha alguna cosa a dir ultrapassant el que sembla obvi: que costa el mateix, en tots els sentits, doblar una pel·lícula a qualsevol idioma, i per tant, que si no doblen les pel·lícules al català és simplement perquè no els dóna la gana i, sobretot, perquè no hi ha negoci a fer-ho, encara que "com aclareix la notícia" les majors tenen com a política general el respecte a les lleis vigents en cada país. Sempre és tranquil·litzador saber que no estem conversant amb l'N'Drangheta ni amb el càrtel de Cali.

A mi tant me fa l'opinió dels cinèfils i dels especialistes, que majoritàriament defensen el cinema en versió original i, com a màxim, subtitulada, i molt més l'opinió dels qui es neguen a veure versions originals, però és possible que si l'oferta de cinema en versió original es generalitzés molta gent superaria els petits entrebancs que els van allunyar de pagar una entrada i de gaudir de la mística de la foscor de de la sala i tota aquesta llauna i tornaria a anar al cinema. Els petits entrebancs inclouen gent que entra i surt i crida sense aturador, comentant no tan sols la pel·lícula sinó les coses més inversemblants, i el costum de menjar tota casta de llepolies i de beure com si vinguessin del desert, i l'avís estúpid que no es poden entrar en la sala queviures no adquirits en el mateix local, i el preu de l'entrada, i la incomoditat multiforme de les butaques. És clar que en aquest terreny, com en molts, els insatisfets amb les sales de cine som en la minoria, perquè la gent consumeix cinema i supera cada dia aquests petits entrebancs.

Suposo que sobreviure a aquesta crisi, igual que vam pujar sense sentir Marlon Brando a On the Waterfront, Gene Hackman a Mississippi burning, Harrison Ford a The mosquito coast, i Tom Hanks a Forrest Gump i a tot allò que ha fet després. Per sentir l'ennassada veu original de Woody Allen vam haver d'acudir als cursos d'anglès en vídeo, i que la televisió ho permet hem anat deixant d'enyorar les versions originals. Sobreviurem, però fa un poc de llàstima i de por pensar tot el que ens hem perdut, i el que ens continuarem perdent, per aquesta tradició de traduir les pel·lícules que ningú no sembla disposat a discutir. Tot aprofitant la notícia, que tant de bo esdevingués realitat, repetirem per no ser escoltats el mateix que Nancy/Louise Lasser diu a Fielding/Woody Allen a Bananas, referint-se al seu amor: que a alguns de nosaltres el cinema doblat, com ell a ella, no ens omple ni emotivament ni sexualment ni intel·lectualment. Encara que, ben igual que en la pel·lícula, segur que hi haurà que demanarà: però, i en la resta?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris