muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
18°

Mel i sucre

«Aquest serà mel i sucre» dèiem d'al·lots quan volíem exhimir de les condicions generals del joc un dels participants. Normalment s'aplicava al més petit de tots, ja que consideràvem que es trobava en inferioritat de condicions per poder competir amb els altres.

No sé si els nins i nines d'avui en dia continuen emprant aquesta expressió. El que sí que és cert és que es podria fer servir pel tractament que fan les DOT del meu poble. Segons les directrius d'ordenació del territori, Campos serà mel i sucre. La normativa urbanística que impedirà crear nous nuclis de població no regirà per a nosaltres. Dins el nostre terme es podrà desenvolupar «un sol nucli aïllat», el famós camp de polo, segons el president Matas i «quinze noves urbanitzacions» segons l'oposició».

No sé qui té raó, però el que sí tenc clar és que jo no vull ser mel i sucre. I no ho vull ser per molts de motius. En primer lloc, no és cert que Campos hagi patit preuges comparatius amb altres municipis per no haver urbanitzat més. Si ens fixam en Vilafranca, Sant Joan o Petra per exemple, hem tengut un creixement molt més important. Seguint l'argument de Matas, les excepcions no s'haurien de fer només amb Campos, sinó també amb la pràctica totalitat de municipis del Pla. En segon lloc, el que per a un sector de polítics locals ha estat una discriminació negativa, per a mi ha estat totalment positiu, ja que ha permès que el ritme de transformació del poble hagi estat suficientment lent com perquè culturalment i socialment continuem gairebé amb l'evolució natural que marquen els nous temps, però sense daltabaixos capgiradors com ha passat a molts de municipis que, han tengut un creixement poblacional tan important que els autòctons han quedat en minoria i s'han d'adaptar als nouvinguts i no a l'inrevés, amb tot el que això representa.

En tercer lloc, cal tenir en compte que al meu poble pràcticament no tenim atur. No conec ningú que vulgui fer feina que no en faci. És més, conec alguns empresaris que no saben com ho han de fer per trobar treballadors. Han penjat anuncis pels comerços, s'han apuntat a la bossa de treball de l'Ajuntament i res de res. Tothom està col·locat. Aquesta realitat invalida totalment els arguments dels qui diuen que és necessari construir noves urbanitzacions per donar feina als campaners.

No estic en absolut en contra del turisme. Fins i tot pens que tal vegada seria positiu crear una certa indústria turística per tal de diversificar l'economia del municipi. Però no em sembla bé que totes les iniciatives que es promouen siguin d'empresaris totalment aliens a la nostra realitat. Aquest fet produirà simplement, que els grans beneficis d'aquests complexos hotelers, camps de golf, de polo, o el que es vulgui, no siguin per als campaners, sinó per a les empreses externes, generalment alemanyes. Per a nosaltres només ens quedarà la possibilitat de treballar per ells, de fer de recepcionistes i cambreres als seus hotels, de cuidadors dels seus cavalls o de recollidors de les seves pilotes. Això per a mi no és pla!

És molt curiós aquest afany per aconseguir que empreses estrangeres s'afinquin al nostre municipi, quan no s'ha fet res per evitar la desaparició d'indústries locals, que aquestes sí que donaven feina i riquesa als campaners. La dècada dels noranta serà recordada com la de la gran reculada agrícola i industrial. S'han tancat un caramull de vaqueries, ja no ens volen ni comprar les tàperes, han desaparegut indústries i ningú no ha mogut un dit. Una empresa tan emblemàtica com Blahi, per exemple, no s'havia d'haver tancat mai. Què és el que interessa, que els empresaris campaners hagin de tancar i s'hagin de posar a fer feina d'empleats als hotels externs? Com així a altres llocs no ha passat així i s'ha intervengut perquè no desapareguessin empreses com Agama i Yanko? També som mel i sucre en això?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris