muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Els nostres intel·lectuals i la CIA

Ara fa devers un mes en aquesta columna s'explicava la teoria que algunes persones creuen del tot certa, sobre la presumpta influència que grups molt conservadors, relacionats amb l'Opus Dei, exerceixen sobre els governs balears del PP. No era res original, perquè d'altres vegades, almanco en part, ja s'hi han fet referències, a aquest elit. És especialment recordat un article de Valentí Puig que retratava sociolingüísticament aquest clan: «no volen que a les escoles els seus fills estiguin obligats a aprendre la llengua de les seves cuineres», va escriure. La qüestió és que ara fa unes setmanes, en un altre mitjà de comunicació també es feia referència a aquesta teoria, però per rebutjar-la de ple i, a més, s'introduïa una nova teoria sobre, en aquest cas, algun intel·lectual i escriptor mallorquí resident a Barcelona: que era de la CIA. Aquesta història que alguns dels nostres intel·lectuals han tengut o tenen relacions amb l'agència d'espionatge exterior del Estats Units és recurrent. S'ha establert tal relació amb escriptors, periodistes i alguns intel·lectuals. La lògica fa pensar que si una persona més o manco coneguda és informador, analista o, senzillament, col·labora amb alguna agència d'intel·ligència, sigui la CIA, el Mossad, l'antic KGB o, per què no, també el nostrat i desatrós CESID, el primer que cal suposar és que ho faci amb tanta discreció com per què ningú no ho sàpiga, especialment nosaltres els xafarders periodistes. Però curiosament, de tant en tant, a algunes persones amb certa rellevància se li endossa aquesta etiqueta. Per què? Un dels afectats, que no és escriptor, ni resideix a Barcelona, ho explicava fa poc. La història es remunta a principis dels anys seixanta. En aquells moments el Departament d'Estat dels EUA va encarregar a la CIA que fes una anàlisi del futur polític espanyol i de les persones que podrien tenir-hi algun protagonisme. S'elaborà un primer llistat amb els que eren activistes del moviment universitari. De forma indirecta, l'Ambaixada dels Estats Units a Espanya contactà amb un nombre considerable i a través de la pantalla d'una beca d'estudis, se'ls convidà a visitar gratuïtament un mes els EUA. Així ho feren una vintena a mitjans dels seixanta. Durant quatre setmanes se'ls concertaren entrevistes amb polítics "senadors i congressistes", empresaris, activistes socials, visitaren tot i a tothom que demanaren (excepte, això sí, els activistes radicals o membres del PC). Aquestes beques, segons la font informant que fou un dels primers agraciats, encara ara funcionen. D'aquells estudiants, i dels posteriors, n'hi hagué un bon grapat que quedà convertit. A la tornada, molts dormitoris veren substituïts els pósters del Che Guevara o de Mao per alguna reproducció de Pop Art. L'antiga fe revolucionària es convertí en pragmatisme i acceptació d'aquell capitalisme que tant els enlluernà en el mes d'immersió en la American way of life. N'hi ha que asseguren que algunes famoses frases del tipus «m'estimaria més morir al metro de Nova York que viure a la tranquil·la Moscou», tenen molt a veure amb aquelles estades al país de les oportunitats. Per ventura sí o per ventura no. Però en fi, una cosa és descobrir que el monstre nord-americà tampoc no està tan malament com a model, i una altra molt diferent és pensar que tothom que així ho cregui sigui un agent de la CIA. Per molt que s'hagi passat de gorra un mes allà convidat pel seu govern.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris