cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

El linxament del ca

A Filipines han executat Leo Echegaray, un home que, cinc anys enrere, havia violat la seva pròpia filla. La pena de mort no era vigent a Filipines, i cal atribuir-ne la reimplantació a la pressió popular. Tot plegat ha estat un espectacle obscè. De la mateixa manera que ho ha estat l'espiral d'odi que s'ha creat, a Mallorca, entorn d'un ca. Les primeres veus que demanaven la mort de Cobi eren l'expressió d'un sentiment de dolor o de ràbia, cosa que ens aconsellà no fer-ne cas; però a mesura que han passat dies des de la mort de Francisco Miguel Hiralgo i els ànims han tingut temps d'asserenar-se, la insistència en la mort del ca ha esdevingut una exigència barroera i, si més no, tan irracional com l'agressivitat del propi animal. La vida de Cobi no ha de dependre de la necessitat de satisfer el desig de venjança d'uns, sinó de l'informe dels manescals que estudien les seves reaccions i del jutge que duu el cas. No pretenc tocar el cor de les persones especialment sensibilitzades amb la invocació dels drets dels animals, perquè, vulgues no vulgues, Cobi acaba d'espanyar per sempre una vida humana. Així que si el ca ha d'ésser sacrificat no passa res. Però si finalment ho és, que ho sigui atenem-nos a raons estrictament sanitàries. Fins ara una part important de l'opinió pública s'ha mostrat partidària del linxament de l'animal, la qual cosa ens permet comprovar, una vegada més!, la frontera tènue que separa el sentit comú de la follia en les reaccions grupals. Em direu que no cal dramatitzar i que allò que hi ha en joc és, únicament, la vida d'un ca. D'acord. Ara es pretén linxar un ca, però la justificació cívica d'aquesta reacció col·lectiva d'odi, és la mateixa que ha servit per a perpetrar altres linxaments que han causat víctimes entre les persones. La convocatòria al linxament és irracional. Serà per aquest motiu que no puc ni vull dissimular la sorpresa, del tot desagradable, que m'ha produït la decisió del consell escolar del Col·legi de Can Picafort en demanar, als alumnes del centre, que recullin signatures a favor de la mort de Cobi. Ni la pèrdua d'un company d'aula, de manera tan brutal com s'ha produït la de Francisco Miguel, justifica el fet d'involucrar els al·lots en una acció d'aquesta mena. Pel cap baix constitueix una iniciativa molt poc educativa. Rere tot linxament hi ha l'ofuscació d'un col·lectiu humà, i el cretinisme de les institucions que la fomenten per tal de no rebre'n els esquitxos. El qualificatiu de ca assassí que s'ha encolomat a Cobi és totalment absurd. El ca és un ésser irracional que pot ésser titllat de violent, de nerviós, de perillós. De cap manera se'l pot qualificar d'assassí. L'energia vital de la gent, traduïda en odi, que ha generat l'agressió de Cobi, s'hauria d'emprar per a reflexionar, amb serenitat, sobre les causes que provocaren la mort de Francisco Miguel. Aleshores, potser, els que criden contra el ca i contra els cans s'interrogarien sobre la responsabilitat que correspon, en aquesta penosa història, a l'Ajuntament de Santa Margalida i a altres institucions públiques que no fan res per controlar aquells animals que han estat denunciats per perillosos. Tanmateix l'agressió de Cobi a Francisco Miguel no és la primera que es produeix els darrers anys. Temps enrere, hi havia cans que únicament habitaven a les possessions o jardins suficientment grans com per a poder viure en un hàbitat adequat a les seves característiques. Ara no. Podria assenyalar amb l'índex "i com jo qualsevol", apartaments en els quals els animals malviuen, literalment engabiats, sotmesos, a més a més, al brogit del carrer. Els seus amos, en integrar-los a la vida familiar, no pretenen altra cosa que no sigui satisfer el seu ego, força complicat. D'altra banda, què en direm de les escoles que ensenyen els cans, no sols a atacar "que, d'això, en sap per instint qualsevol ca de guarda", sinó a botar al coll de les seves víctimes? Jo no tenc ca. Però altre temps tenia un pastor alemany, un ésser entranyable. Quan era cadell, vaig demanar-li al senyor Lluís Pomar si era convenient ensinistrar-lo. En aquella ocasió la resposta del manescal va ésser tan judiciosa com totes les que dóna comunament. Em demanà si jo volia un ca o una màquina. El ca ja el tenia, em digué; la màquina, en canvi, la farien els instructors. Vaig optar per tenir un ca, i no me'n pened. Potser la legislació vigent en matèria d'animals domèstics hauria de preveure l'aplicació d'un test psicològic a segons quins propietaris de cans, perquè n'hi ha que no en poden tenir. No sé si el propietari de Cobi era conscient o no que posava una fera entre persones. Això ho dictaminarà el jutge. Allò que sí sé és que la proposta de linxament del ca que, ha abanderat una part de la població, no és vàlida ni per a expressar-la entre amics. Embruteix la condició humana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris