nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Setze jutges mengen fetge

Els mitjans de comunicació han trigat molt a fer-se'n ressò, però finalment la notícia ha transcendit: el Consejo General del Poder Judicial ha expedientat deu jutges bascs i sis jutges catalans per signar un article en què demanen que es doni compliment a la llei penitenciària en matèria d'aproximació de presos. Els jutges vénen a dir que les lleis són expressió de la voluntat d'una majoria democràtica, i que són de compliment obligatori al marge de consideracions polítiques. Si una llei es fa vella, o resulta incompatible amb l'exercici d'un dret democràtic, cal canviar-la i fer-ne una de nova, però no es pot deixar de complir. Es tracta de constatacions jurídiques neutres i elementals; bo i així, han molestat moltíssim una cúpula judicial massa ideologitzada i també massa vinculada al poder executiu.

L'expedient que ha caigut sobre aquests setze (sí, setze) jutges coincideix en el temps amb la càrrega de la Policia Nacional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Em sembla inevitable relacionar una cosa amb l'altra, perquè totes dues fan la mateixa ferum de retrocés democràtic. Fa esgarrifances que un jutge sigui expedientat i aïllat socialment (alguns d'aquests jutges els han foragitat de les candidatures per ascendir en l'escalafó judicial) per dir públicament que les lleis s'han de complir; com fa esgarrifances veure un estol de policies que apallissen estudiants dins la universitat. Les dues estampes són predemocràtiques. Emperò, centrem-nos en els jutges i en el trasllat de presos.

De vegades, la lògica jurídica condueix a resolucions que costen de casar amb el sentit comú. Per posar un cas, executar el desnonament d'una àvia que viu sola en un pis de lloguer, i que cobra una pensió de misèria, perquè fa quatre mesos que no paga el que pertoca, pot ser una exigència inesquivable des del punt de vista del Codi Civil, però repugna la consciècia de qualsevol persona que no sigui un malnascut. En el cas que ens ocupa, però, la lògica jurídica i el sentit comú coincideixen plenament: els presos bascs s'han d'aproximar a ca seua perquè la llei ho estableix així i, a més, perquè les circumstàncies polítiques que justifiquen (?) la dispersió dels presos han canviat radicalment; perquè mantenir la situació actual equival a sabotejar el procés de pau a Euskadi, i perquè els presos polítics tenen els mateixos drets que els presos socials.

Fa uns anys, la dispersió dels presos bascs per tota la geografia de la pell de brau va demostrar que la cúpula de la judicatura actuava al dictat del poder executiu "pobre Montesquieu!". Ara, les reticències del Govern central a permetre que s'apliqui la llei indiquen, per una banda, que el poder judicial no ha guanyat, amb el canvi de govern, la independència que caldria suposar-li; per altra banda, indiquen que l'Executiu d'Aznar se sent més còmode instal·lat en una mena d'estat de guerra que no pas fent via cap a una sortida dialogada i democràtica del contenciós basc.

A pesar del que diuen els fabricants de por, la nova Euskal Herria serà un país més lliure i adult, i precisament per això més acollidor; un país de tots els que hi viuen i per a tots els que hi viuen.

Joan Cabot Calçapeu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris