cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Segons s'al·lot, sa jugueta

Supòs que el generós lector, en Bonet de ses pipes, estarà content de llegir aquest titular i podrà comprovar que de cap manera els qui ens proposam servar la gerra, volguem mutilar-li les anses. Però no l'he posat, el títol, per contestar amb obres la desinteressada aportació d'en Bonet, sinó perquè l'aforisme condensa el missatge que voldria transmetre. Tanmateix, posats a ser modalitaris a tota màquina, en podria retreure un enfilall que podrien cobrir, si fa no fa, el mateix espai significatiu. Des del quasi obscè «pixar fora de test», passant pel canònic «qui no està avesat a anar a missa al portal s'agenolla», o retraient dites més mossones del tipus «mostrar els peus», o «mostrar el llautó».

A tots ens és familiar l'estampa. Qui més qui menys coneix algú al seu redol que ha fet una mica de fortuna ràpida i aleshores, com que no té el pedigrí ancestral ni la litúrgia adequada, el que fa és afartar amb la seva opulència. La seva vida és un mostrador exhibicionista que fa mal als ulls. Per prevenir contra aquests abusos, la saviesa popular també té a mà un refrany que ens adverteix que «de porcs i de senyors, se n'ha de venir de raça».

Que ningú no es pensi que vull fer un exhibicionisme de dites populars ni que vull, estranyament, embolicar la troca. Tot té el seu perquè. He vist un d'aquests gegantescos calendaris amb què la sarcofàgica Direcció General de Política Lingüística ha volgut il·lustrar la seva campanya d'incitació a la lectura. Vol esser, l'almanac, un prodigi de disseny postmodern, una mica, però, massa estufat, com la coa estesa d'un paó reial. Un cop lloades les virtuts, també us vull fer avinent el mort que et cau a sobre si te'l regalen. Pesa un quintar, ocupa un trossarro de paret immens. És bastant poc manejable, per no dir incòmode i tot i, per a més inri, no serveix per calendari ja que saber el dia que et trobes és fer un recorregut ben laberíntic pels enfonyalls de colors. I per no dur, no du ni els canvis de llunes! Això sí, forma part d'una ostentosa campanya d'incitació a la lectura que l'espargeixen pertot amb molt d'encens. Costa i Llobera blasmà amb rotunditat «la inanitat rotunda d'estrofes i de clàusules, la coloraina, l'oripell, pomposos tresors de la misèria!». Mai tan profunda la sangonera punxant dels versos! Tanta coloraina, tant d'oripell, què és sinó un pompós tresor abocat dins la misèria. No és que estiga en contra que es faci una campanya de lectura, Déu me'n guard!, ni molt menys que hi estigui en contra sectàriament, això és perquè la fa el PP. Hi estic en contra perquè aquesta campanya no s'insereix dins un paquet de mesures pensades i dissenyades amb la més bona fe per tal de fer avançar la normalització lingüística. «Déu dóna faves a qui no té barram», perdonau-me la insistència. El Govern Balear es dedica a donar torró fort del car, quan allò que hauria d'intentar és de regenerar aquest barram que se'ns corca. De què servirà aquesta campanya? És difícil avaluar quants de lectors més s'incorporaran al regne dels escollits. El que sí és cert és que cada dos per tres la imatge del responsable sortirà, qualsevol besada de mans és bona excusa, per la premsa per tal de fer veure a la gent que els nostres dirigents són cultes, desvetlats, volen un poble feliç i, a més, estimen amb un desesperat dolor aquesta nostra trista, bruta i dissortada pàtria. Llavors els quedaran quatre anys per eixugar-se l'estrès escènic i les gotes de suada que tants de flaixos fotogràfics els fa brollar. «Segons s'al·lot, sa jugueta». I per bravejar que fan coses, han comprat una jugueta molt aparatosa per a l'al·lot que amb tanta poquedat alimenten. «Gran església i pocs perdons».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris