muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Les humanitats i la clonació, a tall d'exemple

A mitjan gener, una notícia va pertorbar una vegada més el malmenat món educatiu. El País alertava sobre les intencions reformistes dels caps superiors d'Educació. L'equip Aguirre-López pretenia contrarellotge, abans de traspassar les darreres competències, modificar el tram educatiu des de secundària fins als batxillerats. La reforma vendria abanderada per la particular croada de l'exministra contra la deshumanització de l'ensenyament. Tot plegat, un augment de les hores lectives de les humanitats: reforçament d'història de la seva, de filosofia, de llengües clàssiques i, a més a més, avançar la decisió d'especialització a 4t d'ESO. Una bomba! I és que l'any 1999 serà el darrer en què el govern estatal mantengui les competències educatives. Cal deixar les coses ben fermades. Tot i que la remodelació ministerial planteja la incertesa del canvi, em tem que amb el Sr. Rajoy les aigües aniran per la mateixa llera.

Mentre la deshumanització sotja l'alumnat, una altra notícia altera l'assossec de la ciència. El Sr. Wilmut, del Roslin d'Edimburg, vol aconseguir el clonatge d'embrions humans amb finalitats terapèutiques. Ja no es tracta de produir animals-farmàcia (transgènics) sinó que es volen cèl·lules que possibilitin els trasplantament o el guariment de les malalties neurodegeneratives. Pel cap baix engrescador per a la feble bioètica científica. Tendrà raó la Sra. exministra...?

La ciència tot sovint mostra una tendència a la despersonalització. La innovació científica i la competència en la recerca fan oblidar l'abast de les investigacions i les conseqüències que se'n deriven. Hi ha qui diu que això no és nou. Cada cop que se superen els límits del coneixement científic "com tantes vegades ha passat i tornarà a passar" s'obliga la societat a cercar noves respostes als interrogants plantejats. Així es va fer amb la teoria de l'evolució o simplement amb la fecundació in vitro. Conseqüentment, allò que realment importa és que la societat i l'educació que la nodreix estiguin preparades per al debat. Tenim i ensenyam els elements de judici més adients?

Sembla que augmentar les hores d'humanitats no serà efectiu. És cert que manca humanització pertot arreu. La figura del científic cap quadrat i amb llengua d'ordinador hauria de passar a la història. És inacceptable que el món científic visqui d'espatlles al conreu de la cultura i al goig del pensament, altrament, l'ésser humà es desnaturalitza. Però també és cert que els vells esquemes i l'absurda dualitat lletres-ciències no tenen encaix en els futurs esdeveniments. Ara com ara, sols fomenten un estúpid mercadeig d'hores lectives. Les diferents disciplines científiques, com són ara la física o la biologia, tenen història, tenen pensament i fins i tot tenen llengua. I qui millor que els propis professionals, que comparteixen l'ambit científic i l'àmbit educatiu, per ensenyar-ho? A l'ensenyament, les ciències s'han d'humanitzar. Però el que s'ha d'aconseguir és fer-ho des de la pròpia ciència i no amb esquemes pedagògics involucionistes i desfasats. Els esdeveniments així ho demostren.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris