algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Kosovo

Farà uns quants dies l'ara secretari de l'ONU, Kofi Aman va haver de suportar protestes de diverses persones a Bèlgica per la seva actuació "no precisament per l'acció sinó per omissió" quan era el cap de les missions de pau de l'ONU a Ruanda. Es coneix que l'ONU ja tenia informes fidedignes sobre la planificació de la gran massacre que es va produir en aquell petit país africà i que va astorar el món sencer. Una massacre que es va poder evitar però que per obscurs interessos no es va fer, i a més, es va presentar com una guerra tribal. És a dir, una actitud fruit de la irracionalitat i la més pura violència gratuïta.

Ara sembla que el plantejament és el mateix a Kosovo. La comunitat internacional després d'haver deixat agonitzar Bòsnia a l'escorxador torna a abandonar Kosovo al seu destí funest. Després d'haver donat esperança a l'oposició pacifica dels albanokosovars que davant del sistema d'apartheid que sofrien per part del govern serbi havien aconseguit establir una societat paral·lela, Europa simplement els abandona. Gira la cara i procura que els esquitxos de sang no la taquin.

Increïblement, un criminal de guerra com Milosevic "per a quan se'l jutjarà per crims de guerra?" es respectat i tractat amb tota casta de contemplacions per part de les potències occidentals mentre que els albanokosovars només reben menyspreu i comminacions perquè deixin les armes. Tant els que defensaven una opció pacífica com els que defensen l'armada a Kosovo no reben cap suport d'Europa.

Les massacres es succeeixen així com els ridículs ultimàtums de l'OTAN, un totxo damunt un altre i així fins arribar a construir un mur de confusió a través del qual ens és de cada vegada més difícil veure el patiment dels civils. Mentre la teoria "que tan bons resultats ha donat a Ruanda i a Bòsnia" es torna a formular: es tracta de guerres tribals. Odis davant els quals la ponderació i la «civilització» europea poc tenen a fer. Una ideal justificació per mantenir un dictador, tolerar les matances i obviar tot patiment.

Ahir va ser Bòsnia. Avui, Kosovo. Hem de tolerar que les mateixes imatges el demà duguin el nom de Macedònia?

Albert Herranz Hammer. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris