Farà uns quants dies l'ara secretari de l'ONU, Kofi Aman va haver de suportar protestes de diverses persones a Bèlgica per la seva actuació "no precisament per l'acció sinó per omissió" quan era el cap de les missions de pau de l'ONU a Ruanda. Es coneix que l'ONU ja tenia informes fidedignes sobre la planificació de la gran massacre que es va produir en aquell petit país africà i que va astorar el món sencer. Una massacre que es va poder evitar però que per obscurs interessos no es va fer, i a més, es va presentar com una guerra tribal. És a dir, una actitud fruit de la irracionalitat i la més pura violència gratuïta.
Ara sembla que el plantejament és el mateix a Kosovo. La comunitat internacional després d'haver deixat agonitzar Bòsnia a l'escorxador torna a abandonar Kosovo al seu destí funest. Després d'haver donat esperança a l'oposició pacifica dels albanokosovars que davant del sistema d'apartheid que sofrien per part del govern serbi havien aconseguit establir una societat paral·lela, Europa simplement els abandona. Gira la cara i procura que els esquitxos de sang no la taquin.
Increïblement, un criminal de guerra com Milosevic "per a quan se'l jutjarà per crims de guerra?" es respectat i tractat amb tota casta de contemplacions per part de les potències occidentals mentre que els albanokosovars només reben menyspreu i comminacions perquè deixin les armes. Tant els que defensaven una opció pacífica com els que defensen l'armada a Kosovo no reben cap suport d'Europa.
Les massacres es succeeixen així com els ridículs ultimàtums de l'OTAN, un totxo damunt un altre i així fins arribar a construir un mur de confusió a través del qual ens és de cada vegada més difícil veure el patiment dels civils. Mentre la teoria "que tan bons resultats ha donat a Ruanda i a Bòsnia" es torna a formular: es tracta de guerres tribals. Odis davant els quals la ponderació i la «civilització» europea poc tenen a fer. Una ideal justificació per mantenir un dictador, tolerar les matances i obviar tot patiment.
Ahir va ser Bòsnia. Avui, Kosovo. Hem de tolerar que les mateixes imatges el demà duguin el nom de Macedònia?
