algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Mandíbula afilada

Quan tot just s'acaba d'estrenar la pel·lícula Amic/amat, el director Ventura Pons ja té enllestit el guió del seu proper treball, basat en l'obra Mandíbula afilada, un text teatral del valencià Carles Alberola. El mateix Alberola, coguionista de la versió cinematogràfica, en parla: «Un espectacle amb dos únics actors en escena demana variants en la versió per al cinema, ampliacions que en aquest cas no se'n poden anar massa del que és l'espectacle perquè precisament allò que a Ventura l'interessa és el joc que hi ha al voltant de dos mons que cohabiten alhora en un: allò que imaginem i allò que fem realment. Com que l'espectacle parla una mica de la gent que imagina les coses abans de viure-les, doncs, aquest joc calia respectar-lo. Això i l'humor, que és la carta de presentació de Mandíbula afilada, és el que a Ventura li agrada, l'atrapa... o li fa veure que té alguna relació amb les coses que està fent». Un sol espai? «Sí, bàsicament, hi ha un moment en què s'entra en l'apartament i tot succeeix ahí. És com a L'estranya parella, de Nel Simon, amb Walter Mathaw i Jack Lemon, que en la versió teatral tot se centra en l'apartament, però l'inici de la pel·lícula és al carrer. S'oxigena la pel·lícula, això és fonamental». Una comèdia universal? «El text teatral s'ha editat en anglès als EUA, en una revista de gran difusió; hi han vist semblances amb un tipus de comèdia com les del Nel Simon (La tentación vive arriba...), textos que són una mena de combat de boxa verbal molt de ciutat, el tipus d'humor i la manera de fer d'uns personatges típics de comèdia novaiorquesa dels anys 70. Per a mi Nel Simon és un punt de referència i en aquest espectacle el món dels germans Marx també hi apareix. Això fa pensar que d'alguna manera el que s'hi hagen interessat als EUA, Mèxic, Costa Rica i Uruguai vol dir que s'hi identifiquen plenament. Jo supose que una de les coses que ha atret a la gent és que tots, al llarg del dia o de la vida, planifiquem moltes vegades coses, converses de les que sempre n'eixim triomfants, però quan es creua el que l'altra persona pensa i diu, mai qualla al teu gust i aquí és on supose que tots ens sentim tocats». Què passa a l'apartament? «És una comèdia sentimental protagonitzada per un jove fadrí d'uns trenta anys que rep la visita d'una antiga nòvia i quan està a punt d'acabar triomfador en el llit, aprovant l'assignatura pendent que hi ha entre ells, sona el tiembre de la porta... Aleshores, ell obre, apareix realment l'antiga nòvia i la màgia positivista que havia creat la seua imaginació s'esmicola davant d'una dona més madura, més segura i més pragmàtica que la xica càndida que esperava. A més, li anuncia el seu casament amb un amic comú». Talment, la comèdia de la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris