nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Dia de neu i olé

Diumenge Palma va despertar gelada. Carme Feliu va mirar el vestit de faralaes que s'havia de posar per anar als toros, i el trobà curt de mànigues. «Les sevillanes no deuen anar a collir oliva», pensà malhumorada. No sabia com combatre el fred. Després de beure la xocolata va telefonar a Lluís Socias, sabedora que el director del Casal Solleric és un home de criteri ponderat. «Evidentment "va dir-li aquest" si duus els braços destapats no entraràs en calor ni amb un plat soper de Calisay». Es desesperà, na Carmeta. «Idò, què faig?», va ésser la seva pregunta. «Potser et convé cobrir-te'ls amb unes mànigues de segar, de les que s'empraven a la pagesia», va apuntar Socias. «I què em dirà Armani si em veu?», va voler saber Carme, un tant insegura. «Nada negativo "afegí Socias". Dirá que es una perfecta simbiosis de los modos y las modas de España». Diumenge era dia de toros, encara que únicament ho sabien el senyor Hidalgo "el dels avions", alguns policies de Salamanca i la gent del Pepé. De bon matí, Catalina Cirer assajava amb na Miqueleta. «No reina meva "li explicava", les sevillanes no es ballen com el copeo. En lloc de recolzar les mans als malucs has d'aixecar els braços per amunt, per amunt, com si volguessis collir cireretes». Ho va aprendre a fer Miqueleta, tot i que bé mirava per amunt i no veia el cirerer. Demanà la nina: «I amb ses cametes, mamà, què faig?» S'empipà la Delegada del Govern, que maldava infructuosament per ajustar-se al clatell una pinta de Martirio en forma d'ensaïmada. «Ai, Jesús, fieta, no em donis creu! "exclamà". Les mous com si tenguessis puces!». No era dia de matar bous, era dia de caçar tords. Però Hidalgo i els policies volen ficar cullerada a les festes de Sant Sebastià, més que per espanyolitzar-les, per a completar l'espanyolització que han experimentat aquest darrer any. El batle va coincidir amb José María Rodríguez a un cafè. Au José María "li va ordenar" amolla dos coets, veiam si escalfes l'ambient!». I afegí: «Me parece que, en vez de ir a los toros, me vuelvo a la cama». Demanà Rodríguez: «¿Sólo o acompañado?» I abans de rebre resposta, insistí: «El café ¿sólo o acompañado?». Rosa Estaràs va aixecar-se tard, i en mirar per la finestra Valldemossa semblava un betlemet. Immediatament va telefonar a Carme Feliu. «No sé si vindré als toros, Carmeta». Aleshores la regidora de Cultura li va recordar que era un deure de partit, ja que si no hi anaven ells, els conservadors, ben igual a la plaça sols s'hi trobarien els bous i els músics de buf. «Saps què passa? "afegí Rosa" ara que vaig per Cuba m'apassiona el surf més que cap altre espectacle. Fa goig veure aquells morenos sense camisa. En canvi, es toreros, fins i tot en s'estiu duen corbata!». Era cert, va haver d'admetre Feliu. Comentà Estaràs: «Tan fredolers com són, ben igual avui surten a la plaça amb un abric de tres quarts». La va contradir, Feliu. «No ho faran, perquè tots els que han trobat a les botigues són de color gris, i aquest és un to molt poc taurí». Aclarí: «S'únic que anirà abrigat és en Jesulín que ha manllevat la capa de gala del Rei Pepet». Precisament Jesulín, en arribar a les proximitats del Coliseu Balear, va quedar meravellat de l'ambient que pressentia. «Oye lo mirmo que yo? "va comentar al seu xofer". L'afizió nos rezibe a ritmo de parma». Va dir que no, el xofer. «No exactamente maestro "va explicar-li. Más bien con un espontáneo y rítmico castañeo dental». Es posà les mans al cap Jesulín. «Jozú "prosseguí" como lo conejo ar ponerze morao de zanahoria...?». L'endemà "dilluns, dia laborable" dos oficinistes de l'Ajuntament parlaven de la cursa. «Degué ésser un èxit "va dir l'un", tots es regidors tenen mal de coll». Va posar cara de sorpresa, l'altre. «I què té que veure el mal de coll amb l'èxit dels toros?, va demanar. Aleshores, l'un, va somriure sorneguer. Va respondre: «I ara que no veus, bàmbol, que han de prendre juanoles de tant de cridar olés?».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris