cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Llac salat

Tota aquesta qüestió de la corrupció al si del Comitè Olímpic Internacional salta als ulls que és una qüestió de claredat. De claredat i de poder i de diners, però d'aquests dos darrers temes no té gaire sentit parlar-ne: si en tens, en tens, i si no, ja pots parlar-ne sense fre, perquè només faràs això: parlar-ne.

En canvi, la qüestió de la claredat, de les regles no escrites, dóna molt de joc per a l'anàlisi, i a la vegada potser és una de les explicacions de la supervivència i de l'èxit del COI com a institució, tot seguint el principi que si una institució no té regles rígides tampoc no tindrà trencadisses espectaculars. Per exemple: què vol dir que el COI és una institució sense ànim de lucre? Amb els diners que es mouen en el món de l'esport, de la televisió, del comerç i del turisme que hi són associats, aquesta és una primera qüestió a aclarir. Com vulgui el COI, o qui hi mani, però a aclarir. I què vol dir que el COI és una institució privada? Els clubs de futbol són institucions de dret privat, però tan sols la despesa de policia per protegir, o vigilar, els afeccionats i per regular el trànsit que ens suposa cada partit ens dóna dret a dir-hi la nostra. Més encara amb les decisions del COI, que afecten països sencers, i que fan que una infinitat de ciutats i de ciutadans vegin sacsejades les seves expectatives i realitats econòmiques, de desenvolupament, culturals, ambientals, de comunicacions, amb la consegüent despesa pública en el país i en la ciutat on s'escauen els jocs, de vegades al llarg de decennis, i afecten fins i tot llibertats fonamentals. Per exemple, algú ens aclarirà per quins motius polítics, si n'hi havia, no es van concedir els jocs de l'any 2000 a Pequín, i sí a l'estabilíssima Sidney, o algú podria aclarir com hagués afectat la concessió dels jocs a Pequín al futur del règim xinès i de tots els ciutadans del país? Va ser producte l'elecció final entre ambdues ciutats d'una llarga i documentada deliberació o del caprici instantani d'algun aristòcrata desenfeinat i irreflexiu? No està gens clar.

I sobretot, quins són els motius d'elecció d'una o altra seu per als Jocs, motius que sembla lògic siguin coneguts d'antuvi pels candidats?
Només econòmics? Només tècnics? Només de simpatia, diguem-ne, sentimentals? Es tracta de caure en gràcia o de caure pel propi pes? En resum: es tracta d'una decisió científica o emocional? El primer factor per assolir l'elecció més racional, en qualsevol ordre de la vida, és sempre saber quin tipus d'elecció tenim a les mans. Si ens pensem quin plat menjar amb el mateix posat mental que emprem per invertir els nostres estalvis o per triar quin cirurgià ens operarà el genoll, les probabilitats de catàstrofe creixen com l'escuma.

L'aclariment a cada una d'aquestes preguntes, i a d'altres, permetria plantar cara a totes les altres qüestions, que aquests dies se'ns ofrenen. I es tracta no només d'opinar perquè per principi hom pot opinar de qualsevol cosa, sinò perquè si darrere hi ha aquesta foscor, a més d'opinar, hi ha el dret a ser escoltat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris