algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Sobre Kosovo i l'Iraq

El que és vergonya a Kosovo "la inacció dels estats europeus i la permissivitat amb què tracten les «barrabassades» d'en Milosevic" es torna encara més vergonyós quan dirigeix la mirada més a l'Orient. La inacció dels estats occidentals occidentals es torna en «acció» amb l'Iraq on un poble ha de patir la fam i la misèria d'un embargament hipòcrita que mai no afecta el tirà Saddam. Sempre és el mateix: els països democròcrates "almanco els que tenen constanment aquesta paraula a la boca dels seus dirigents" no tenen cap problema a l'hora de condemnar l'horror i la mort a un poble. Ja sigui per les armes com a Kosovo "on encara sentirem com els cínics observadors europeus arribaran a la conclusió que són els mateixos kosovares que se suïciden o per la fam i la malaltia com a Iraq. Dos líders tolerats i reforçats per Occident mateix. Un d'ells, l'iraquià, en desgràcia mentre l'altre "autèntic criminal de guerra i instigador de la carnisseria de Bòsnia" considerat com un interlocutor vàlid per aconseguir la pau als balcans.

Ens demanam on pot haver més cinisme i hipocresia: al catorzè ultimàtum de l'OTAN o als bombardeigs d'Iraq. No ho sabem, hem de confessar la nostra ignorància. El que sabem és el resultat: mort, fam, odis i misèria.

A tots dos casos s'ha deixat degradar la situació fins al punt que només sembla haver-hi cabuda l'opció de la intervenció armada de l'OTAN com a solució. Mentida. Recordem quequan Bòsnia va ser abandonada i massacrada el missatge de les potències occidentals va ser: d'acord,però Kosovo i Macedònia deixau-les. El problema de Kosovo és més antic que de l'any 1989 quan va ser anul·lada la seva autonomia i s'instaurà un autèntic règim d'apartheid i de terror pels albanokosovars. No s'ha fet costat mai a l'opció de solució pacífica. S'ha ignorat als kosovars fins al punt que ja començam a sentir a dir que, com ja es va fer a Bòsnia, que no hi ha solució de diàleg, que són així, es maten entre ells sense remei. I perquè permeten i donen reconeixement internacional "pròxim Nobel de la pau?" a un criminal de guerra com Milosevic?

I a Iraq? Si tan dolent és Saddam, com és que no han donat suport mai a l'oposició democràtica? Com és que permet la seva constant massacre del poble kurd a una zona en teoria protegida?

Com bé va dir Paul Valery: «la guerra és una massacre entre persones que no es coneixen per al profit de persones que sí que es coneixen però no es massacren». Com sempre a aquestes bacanals de sang i mort uns posen les banderes, els himnes i les pàtries i els de sempre "el poble" posen la carn.

Federació Local de Sindicats de la CNT

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris