nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Estupefacta

La trajectòria mediàtica de certes paraules i expressions és un tema fascinant que mereix l'atenció dels estudiosos del llenguatge, tant des del punt de vista de la sociolingüística com del de les ciències de la informació.

Aquests dies els mitjans de comunicació es fan ressò del fet que tothom està quedant «estupefacte» per qualque cosa, com ara l'actuació de la policia al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, la generositat del ministe de l'Interior espanyol amb les dades personals d'alguns dels estudiants que participaven en la manifestació, la pseudopolèmica suscitada entorn del premi Ciutat de Palma de Novel·la d'enguany, o la designació de Iosu Ternera com a membre de la Comissió de Drets Humans del Parlament Basc, entre d'altres. Abans que l'adjectiu es desgasti i quedi semànticament devaluat per excés d'ús, jo també em vull declarar estupefacta, no només per algun dels casos citats, sinó pel contingut d'un disc que acab de comprar.

Fa un cert temps, em varen regalar un doble disc compacte editat a Madrid amb el títol Naciones Celtas - Buscando el Norte. El primer disc conté música i cançons de grups i solistes d'Irlanda -únic, encara que incomplet, estat-nació celta de la Terra- i d'altres nacions que, tot i estar sotmeses a la sobirania d'un altre estat, encara mantenen, o han mantingut fins fa poc, algun vestigi de la llengua i cultura celtes: Escòcia, Bretanya, País de Gal·les i l'illa de Man. El segon disc conté música i cançons de les nacions de l'Estat espanyol on ha sobreviscut amb més força el substrat celta: Galícia i Astúries. La selecció musical, la fa Tomás Diez Guerra, que, a la presentació, defineix les nacions celtes com «naciones ficticias, sin fronteras» i explica la presència de Galícia i Astúries a la selecció perquè «España en el mundo (...) era solamente y también afortunadamente andaluza. Pero además ha sido y hoy es celta. Las fronteras ya no existen. La globalización de la aldea es la responsable». Tot i que hi trobava a faltar alguna mostra de música de Cornualles, em varen agradar molt els dos discs. Fins aquí, res a dir.

Però l'altre dia, per casualitat, en vaig trobar una nova edició, que es diu Naciones Celtas II Camino de las Estrellas i conté tres discs. En treure'ls de l'estoig, davall cada un hi ha un mapa que indica la localització geogràfica de les nacions celtes la música de les quals conté el disc. A més de les nacions incloses en l'edició anterior, en el primer disc hi ha una (sola) peça de Cornualles; el segon disc es dedica, com abans, a Galícia i Astúries; i en treure el tercer disc, què apareix?- oh, sorpresa! un mapa que indica la localizació geogràfica de les suposades nacions celtes d'Andalusia, Portugal, Madrid, Castella i Lleó, Cantàbria, les Illes Canàries, el País Basc, el País Valencià i Catalunya! No, les Illes Balears no hi són. Tomás Diez Guerra ens il·lumina: «La asamblea de las naciones oficiales (Cornualles, Gales, Isla de Man, Escocia, Irlanda, Bretaña, Asturias y Galicia) dicta, pero el influjo es general. (...) La España multicultural también ha sufrido esta invasión. Cómplices del pasado, viajamos a la memoria de CELTIBERIA».

Entre amics i coneguts he citat moltes vegades una frase del darrer president assassinat dels Estats Units, John F. Kennedy, que classificava els nord-americans en dues categories: els que són descendents d'irlandesos i els que ho voldrien ser. És evident que en boca de Kennedy, fill d'irlandesos, la intenció era humorística. Però heus aquí que una classificació semblant es converteix en seriosa, de manera que es divideixen els pobles d'aquesta banda del món en els que pertanyen a nacions celtes i els que hi voldrien pertànyer. I la culpa de tot, en paraules de Tomás Diez Guerra, és del sexe: «El afrodisíaco de las autopistas de la comunicación excitando e incitando a las músicas a copular apasionadamente. Un crisol de culturas en el círculo celta».

Les Illes Balears queden excloses d'aquesta orgia musical, com de tantes altres coses. Des de la perspectiva de Madrid, no només no són nacionalitat històrica sinó que ni tan sols no mereixen ser incloses en un grup tan heterogeni de nacions celtes! Ja us dic: estupefacta he quedat amb tot plegat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris