nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

«Els idiotes»

Els nostres dies són els dies del dolor. Anam a veure Els idiotes, l'última pel·lícula de Lars Von Trier, i ens ho ratifica sense contemplacions; no hi ha esperança. El temps de les utopies i de les revoltes ha acabat: l'horror, l'estupidesa i la lletjor (per dir-ho com Miquel Bauçà) han instaurat la seva llei inapel·lable pertot arreu d'aquesta manera nostra de viure, i les úniques respostes possibles són l'acceptació submissa o la paralitzada temorosa contemplació de l'espectacle general. Qualsevol intent per cercar marges, escletxes per on fugir de l'atordiment general és debades. Els idiotes explica la història d'un grup d'amics que, com a forma de subversió, decideixen acudir als llocs públics fent-se passar per una colla de retardats mentals. Fan un aprenentatge difícil, que aconsegueix sembrar la confusió i la discòrdia a les piscines públiques, en els bars, entre els veïns del seu barri de classe alta danesa, entre el funcionaritat de l'ajuntament. Però quan arriba el moment d'aplicar els resultats de la seva petita revolució en els àmbits que realment compten (la família, la feina) topen de cara amb el fracàs, la incomprensió i la infinita capacitat humana per al patiment. Lars Von Trier és un cineasta d'intensitats, un veritable artista del nostre temps. Al marge de les seves prepotents vel·leïtats teòriques (aquell seu manifest titulat Dogma sobre la forma cinematogràfica, que tanta polèmica ha causat d'un any cap aquí per tot el continent, és transgredit a la mateixa Els idiotes de manera tan sarcàstica com escrupolosa), és necessari acudir a les seves pel·lícules per retrobar aquell cinema que és capaç d'obtenir de nosaltres una resposta que és a la vegada intel·lectual, moral i física (jo he sortit amb el cos trasbalsat de totes les pel·lícules d'aquest senyor, i he vist com moltes persones no aconseguien contenir el plor en recordar determinades escenes de l'anterior Breaking the waves). Un cinema provocador, agitador en el sentit més noble i més fons d'aquesta expressió. Revisar les seves tres últimes pel·lícules Europa i les ja esmentades Breaking the waves i Idioterne) significa enfrontar-se amb un creador del tot conscient de la importància de la seva feina, i amb un discurs radical, sostingut i meditat sobre la configuració ètica de l'home occidental dels nostres dies. Recordarem sempre Breaking the waves, una pel·lícula perfecta que transcendia la versemblança per instal·lar la seva història dins la realitat immediata de l'espectador. La commoció és brutal, el missatge clarissim: l'única redempció de l'home, abandonat de Déu, es troba en la força del seu amor. Fascinats per la brutal sinceritat ideològica d'Els idiotes recuperam en vídeo, amb els amics, la fascinació visual d'Europa. En plena eufòria monetària europea, mentre a Kosovo s'escampa la sang dels innocents, Von Trier ens dóna a entendre que l'Europa moderna viu en una eterna postguerra, mentre la veu en off de Max Von Sidow, ressonant enmig de la mort del protagonista, ens obliga a acceptar que els nostres dies són els dies del dolor: «Voldries despertar i alliberar-te d'Europa», diu. I afegeix: «Però això no és possible».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris