nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
17°

Granja animal

Llegim ara el relat solemne i la retòrica ampul·losa i encara literàriament atractiva i que aguanta més que bé el pas del temps d'El Manifest Comunista, oblidant que durant anys la gent l'amagava com la dinamita, i ens adonem que ja no és el llibre revolucionari que va ser. Fullegem Comte i comprovem que, per ara, aquell seu optimisme en el poder de la ciència i de la tecnologia per a guarir totes les ferides socials era, en gran part, això mateix, optimisme. L'estat i l'anarquia de Bakunin té prou frases enginyoses, però si el passeges o dius que l'estàs llegint no abaixaràs de presumptuós o de llunàtic, i ja no serveix ni per epatar.

D'altra banda, hi ha molta citació útil, i molta més d'ociosa, de gent com Brentano o William James, però ningú no creu trobar-hi, en citacions d'aquest calat, una norma de vida. Però als quioscs es reprodueixen, artificialment, els llibres de psicologia planera i aplicada, i la gent se'n du a casa el Quan podré començar una nova vida, o Les teves zones errònies, o Per què els homes diuen el que diuen i les dones senten el que senten, o Menjar sense demanar disculpes, absolutament confiats que hi trobaran el germen de la veritable revolució, la que els farà somriure un poc més cada dia, aprimar-se un parell de quilos o abandonar part de l'ansietat que suporten. I, a més de començar-hi la revolució, els llegeixen, cosa que sempre és, per ella mateixa, revolucionària.

Llegim, és un dir, Helmotz o Maxwell, fins i tot l'edició de consum en cedé dels viatges de Darwin que ens van regalar amb l'enciclopèdia multimèdia que no hem tornat a engegar, i a les deu o dotze paraules veiem de net a net que allò ens supera. Però passem les pàgines de La casa ecològica i albirem que allà es troba el futur, enmig del baix consum i a la dreta del reaprofitament de les aigües grises. Qualsevol article de l'Integral o els consells mesurats de la revista World Wacht, que ha arribat ja al número set de l'edició en castellà, ens convencen que no tot està perdut. Els telenotícies ens fan sospitar cíclicament que som sense remei a la caverna, i que la caverna és més tancada i fosca que fa dos milions d'anys, però sentim a parlar de Factor 4. Duplicar el benestar amb la meitat dels recursos naturals i recobrem una fe que ja no tenim ni en la constitució. La veritable revolta és no mesclar el vidre amb la resta dels fems i demanar al nostre mecànic on llença l'oli, pujar per les escales i, si entrem en l'ascensor, dir bon dia, i fins i tot parlar del temps. Ja no hi ha palaus d'hivern, és cert, per encara hi ha molt a parlar, potser baixant el to de veu, d'allò de l'esclavitud i de l'electricitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris