algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Perplexa ingenuïtat

Ho conta en Gabriel Janer. Eren temps de foscors, "de pelargon magre, que diria mon pare" al Seminari. Els alumnes havien pagat quinze pessetes per anar d'excursió a Lluc. Però vet ací que l'església mallorquina necessitava satisfer mundals inversions. Aleshores el rector va proposar als alumnes de fer una votació anònima per esbrinar si preferien tornar la visita a la Mare de Déu o si, en canvi, s'estimaven més "d'acord amb el sacrifici que feien molts de mallorquins" donar el valor de l'excursió per col·laborar en la construcció del Seminari Nou. Eren 150 alumnes i només quatre optaren per l'excursió. Aleshores comparegué el director del Seminari i digué, després d'haver exhortat i alabat l'efervescència mariana dels quatre dissidents i haver-se declarat entusiasta del seu parer, que els volia conèixer. Ells, tímidament heroics, es feren una passa envant. Acte seguit, aquella veueta d'anyell càndid es trasmudà en una barrumbada de paraules gruixades que arcabusaren l'autoestima "ara es diu així" d'aquells al·lotells.

No sé perquè, quan en Jaume Matas presentà les DOT, amb aquell mig somriure jesuístic, em vengué al cap la dòcil figura del director del Seminari. Hi ha massa enfonyalls laberíntics per tenir dues unces de certeses. Recordem que quan Matas llançà, tot just passat l'estiu, la baldufa de la moratòria, els seus mateixos el desmentiren i li feren amagar el trumfo i l'esponera. Després ja coneixem la usurpació de competències al CIM, quan aquesta institució volgué jugar les seves pròpies cartes. Ara, tornen les DOT. Som a quatre mesos de les eleccions. Segurament, quan la llei s'aprovi al Parlament, no odrà executar-se a l'instant. Tothom sap que les disposicions addicionals solen ser indulgents amb les velles ordenances i poden ralentizar i suavitzar l'aplicació de les noves. També sabem quina lectura fan de les lleis, el PP, quan no els interessa. Tots sabem com s'aplica la Llei de Normalització Lingüística. D'altra banda, com s'entén que els batles no hi estiguin massa d'acord i, en canvi, l'aparell del partit sí. Tot plegat em fa pensar que, com a molt, aquesta tramoia és, senzillament, una operació de lifting, d'emblanquinar per dissimular les carasses més impresentables que, tradicionalment, han ensutjat la dreta mallorquina. No debades el president, davant la manifestació de novembre va dir que en prenia nota. Sap que una bona majoria no està per aquesta depredació tan flagrant del territori i que li cal una bona posada en escena. Versemblant, real com la vida mateixa. Fins i tot, l'estirabot de Cañellas de dir que el PSM no faria una llei tan progressista, en forma part. Les paraules de Cañellas, independentment del to i la intencionalitat amb què les digués, assenyalen que Matas va pel centre, que és el missatge de moderació que vol donar el president. Cañellas lluny d'intimidar-lo el degué omplir de coratge. En Cañellas, que no és beneit, sap que fora del PP no hi té res a fer. Qualsevol aventura en solitari no serà altra cosa que una lenta i humiliant desintegració. La vella guàrdia, desposseïda de plataformes postfranquistes o d'estructures de partit, és incapaç d'alçar el vol. Les paraules de Cañellas, com a molt, són la lletania d'un mutis escènic elegant d'un gran actor decrèpit. Són també les que indiquen el camí d'un teòric centrament. Al capdavall s'hi amaga l'argúcia del no fer fent com qui fa. Tots ho saben i no és profecia: cal guanyar les eleccions a costa de fer tots els papers de l'auca, fins i tot, el d'ecologista. Llavors, queden quatre anys per remenar la pella com es vulgui. Ells ho saben i no s'escandalitzen. Tenen ben clara la meta. No com certs sectors de l'esquerra que rere moviments tàctics hi veuen sempre apocalíptiques baixades de calçons.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris