cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Gabriel Janer Manila

Fa devers dos mesos que ens vàrem trobar a l'Aeroport i et vares seure al meu costat. Coneguts i amics que havíem estat tota la vida, parlàrem de temps passats amb emotivitat. Jo et vaig retreure que darrerament, si haguéssim conversat, tu i jo, hauríem aturat embulls i baixeses que han sacsejat el món dels escriptors illencs. Tu em vares contestar que de segons quines coses no en podies parlar. I jo et vaig replicar que allò que a mi em dóna força i il·lusió és la claredat. Necessit claredat et vaig repetir, i parlant després de les persones que tu malaveges a la teva darrera novel·la, em vares dir que t'havies d'imaginar que no existeixen per poder sobreviure.

Jo no hagués contat per res del món aquesta conversa que en aquell moment, sentimental com som, vaig ficar dins el calaix de les intimitats, si no fos que tu tot d'una que vares arribar a ca teva vares agafar el telèfon i vares informar, tergiversar a favor teu i per tant en detriment meu, persones al·ludides, bones persones un xic ingènues de les quals tu et serveixes per fer-los fer la teva feina bruta...

De totes maneres ho vaig deixar córrer. Allò que m'ha fet decidir a denunciar la teva capacitat manipuladora, ha estat llegir un article teu en el qual em poses paraules a la boca que jo mai no he dites. Contes que una senyora membre del jurat, i com que em sent almanco tan senyora com tu, i de Mallorca jo n'era l'única, doncs em fas dir que jo havia dit que el jurat rebíem ordres de Barcelona, a més de tota la història dels morts, vull dir que fas parlar els ossos de Villalonga, cosa que em sembla una gran covardia.

De tot d'una m'he quedat sorpresa de la teva capacitat inventiva, però de sobte se m'ha encès una llumeta: més que paraules teves, he vist manuclejos del doble espia, el Sr. Ló. Piex.. Dic doble espia perquè si tu el contractes i el pagues, a mi m'imforma gratis.

Aquest espia, sorgit d'una estranya tenebror, em telefonava espesses vegades i m'assabentava dels runs-runs i m'aconsellava que dimitís, i em deia que tota la vida estaré tacada. Etc. etc. etc...

Quan només li vaig dir i repetir que jo, amb la resta del jurat, no hi havia parlat, que per primera i única vegada hi vaig parlar dia 20, que al Sr. Porcel i el Sr. Puig, si bé els conec de fa temps, no és gent que m'hi faci com per telefonar-nos, i al Sr. Fonalleras no l'havia vist mai. I que si de cas ells havien parlat, jo no ho sabia.

No obstant això, personalment pens que seria millor que els membres dels jurats, sempre, amb antelació, intercanviassin opinions i criteris.
També dius que la Sra. membre del jurat, abans havia destacat per la seva lluita contra la corrupció dels premis literaris. Mentida. Vull dir que a la meva edat aquestes trifulgues em fan somriure, a més de no poder-m'ho permetre en nom de la coherència, ja que he concursat molts pics. I, qualque pic m'han donat el premi, i qualque pic no me l'han donat.

Però no està bé que en parlis tu. Han sonat campanes de tota mena sobre el teu Carlesmany.
En fi, estimat G.J.M. Havia sentit dir que les crítiques i xiuxiuejos sobre la teva obra et feien patir molt i et comportaven una setmana de llit. El que no em podia imaginar, és que en l'intent de voler fer mal, arribassis al punt de tu mateix, a poc a poquet, aplicar-te l'eutanàsia.

N. Pots seguir publicant fal·làcies, no pens contestar-te més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris