nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

La renovació del Partit Popular a les Balears

Tothom és d'on és, i dona Maria Antònia duu la fe de naixement escrita a la cara. Per bé que es faci pentinar diàriament per Llongueras i es clavi un pam de taló abans de sortir al carrer, no dissimula la seva procedència vilatana. Costitx imprimeix caràcter a la seva gent, la qual cosa és una sort, no una desgràcia. En qualsevol cas, dona Maria Antònia és una imatge fidel d'allò que vol representar davant els seus electors. És a dir, l'esperit d'una madona instruïda a Ciutat i més llesta que la fam. Cent anys enrere, dona Maria Antònia hauria estat d'aquelles madones que mesclaven els ous nials amb els frescs sense que el comprador se n'adonàs. Dona Maria Antònia simbolitza la saba de la terra. Per bé que assumeixi el paper de dona del dos mil, té coses de Cristina Valls. Fins i tot la recorda quan adopta postures que Cristina mai no hauria adoptat, com és ara la d'asseure's amb les cames creuades. Serà que els trets culturals d'un poble s'actualitzen, però no canvien. En realitat sé poca cosa de la biografia personal de la senyora, encara que em veig amb cor d'inventar-me-la amb el convenciment que la meva versió no diferirà gaire de la real. Al cap i a la fi és una dona singular, la senyora, capaç d'incorporar trets diferencials a l'arquetip de dona que representa sense que per això l'adulteri. Dona Maria Antònia va passar la infantesa a Barcelona. I aquest fet es nota en la seva desimboltura, i en la tendència que té de mirar els interlocutors als ulls, cosa poc habitual a la dona mallorquina de la seva generació cap enrere. Amb aquesta manera de mirar, tan irònica que frega la insolència, estic convençut que ha descompost més d'una llegenda masculina. Això de banda, dona Maria Antònia pertany a la generació pagesa que va tenir la possibilitat de rompre les cadenes que limitaven el desenvolupament professional de la dona. A tot estirar, abans dels anys setanta, les al·lotes espavilades estudiaven magisteri. Amb la creació de la UIB accediren als estudis universitaris, cosa que suposà una autèntica revolució, encara que aquest transvasament de la dona al treball intel·lectual no ha estat valorada degudament. Potser perquè no es produïren canvis espectaculars en l'estructura familiar ni laboral. No va propiciar, la gent d'aquesta generació, cap mena de revolta social, perquè els seus pares havien canviat el carro pel Sis-cents, i amb un Sis-cents s'anava a conèixer Mallorca, no a assaltar el castell d'Alaró. La generació de dona Maria Antònia no era una generació irada. Així i tot, la senyora, sempre ha servat una espurna de rebel·lia a flor de pell, i els seus parlaments tenen la frescor dels nouvinguts. La societat turística de centredreta encara no ha trobat el seu espai polític definitiu. I bona part de l'encís de la senyora rau en el fet d'ésser l'alternativa natural d'aquesta gent al conservadorisme ultramuntà. El Pepé, pel fet d'haver estat la força conservadora que va haver de plantar cara a l'esquerra, té un component genètic "franquisme, botifarreria, beateria, botiguerisme" que a la llarga pot ensorrar-lo, tot i els lloables esforços de Jaume Matas per a conferir-li un tarannà centrista. La senyora representa la dreta redimida de l'arada i el mossó amb un duro a la butxaca. Connecta amb moltíssima facilitat amb totes aquelles agrupacions que es mouen empeses per un mallorquinisme planer i no massa exigent. I a ella no li ha passat per alt aquesta gràcia que Déu li ha dat. A posta no puc entendre què feia, a la Seu, acompanyant els cavallers i les dames de l'orde de la Calatrava en un acte religiós que, tot i la presència del senyor Bisbe, no deixava d'ésser una prolongació dels Darrers Dies. Possiblement la senyora perdia el temps. I malgastava imatge. Envoltada per un estament social momificat, els trets tan singulars que la defineixen esdevenien els punts de referència adients per a compondre una facècia del Mascle Ros.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris