algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

Una visió balear des de Menorca

Un dels llibres realment singulars que fa poc que han aparegut i la lectura del qual m'ha fet reflexionar "exercici de cada vegada més difícil en aquest temps d'indolència intel·lectual" és el que ha publicat el jove historiador de Menorca Miquel Casasnovas i Camps, Història de les Illes Balears. El vaig començar a llegir amb tota la precaució que tenc el costum de tenir respecte a tot allò que es diu «balear», «balearisme», etc. Però aquella actitud va durar ben poc temps. En efecte, l'autor, des de Menorca, reflexiona sobre una realitat que no veu tant des del passat com un projecte de futur. Com molt bé diu «si preguntam a qualsevol habitant de les Illes a quina comunitat humana pertany, ens contestarà que és eivissenc, menorquí, formenterer o mallorquí, però ben pocs ens diran que són balears... La consciència de pertànyer a una comunitat suprainsular no està excessivament desenvolupada entre els habitants de les Illes». Si això és així, que ho és, en el passat encara era més accentuada aquesta manca de consciència balear.

És possible enllestir una història de les Balears a partir d'aquesta realitat? Sí i no. Josep Maria Quadrado, un altre menorquí, la va escriure. Gaspar Sabater i Gabriel Alomar i Esteve, amb propòsits i supòsits ben diferents, també n'escrigueren una cada un d'ells. Deixem ara a banda el Die Balearem de l'Arxiduc Lluís Salvador. Ben mirat el que més abunda és la bibliografia particular de cada illa, molt menor en el cas d'Eivissa-Formentera. Hi ha històries de Menorca, de Mallorca; hi ha enciclopèdies de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa que se substenten per elles mateixes. Però, malgrat aquest particularisme tradicional i actual, l'obra de Casasnovas m'ha convençut que una història de les Illes Balears té sentit i no és un pur voluntarisme.

Voldria destacar dues característiques de l'obra que li donen un valor especial. La primera és que l'autor ha fet una lectura rigorosa i contrastada de la bibliografia prèvia. La seva, és una obra que sorgeix de nombroses obres prèvies que al final relaciona amb un intent d'assaig bibliogràfic més que reeixit. Acceptar i definir els fets, relacionar-los i treure'n les lógiques conclusions no sempre es fàcil i l'autor ho ha sabut fer amb rigor, tot i sabent que hi ha períodes o àmbits sectorials que encara són molt pobres en bibliografia.

Una altra característica és l'estil narratiu i la mateixa concepció de l'obra. No hi ha notes a peu de pàgina, ni gràfics ni excessives il·lustracions. La narració és explicativa i gens erudita. L'autor dóna per suposat que les fonts on ha anat a beure encara són vigents. D'altra banda no entra en «disquisicions gremials» sobre feudalisme sí o no; o sobre el paper i relacions de la noblesa i dels mercaders, etc. Vol explicar, amb molt bona síntesi, al lector normal i corrent el que ha passat en aquesta terra discontínua que es diu Balears i Pitiüses. Com ell mateix ens diu, l'obra vol ser «la divulgació de la rica i complexa història de la Illes, no limitada als protagonistes tradicionals, sinó forjada pel governant i pel pagès, pel mariner i pel mercader, per l'artesà i per l'eclesiàstic».

S'ha de ser intel·lectualment valent per haver concebut realitzar aquesta obra d'història «que pot donar una resposta més o manco exacta als interrogants d'on venim i qui som. Fins i tot pot suggerir on anam». És a dir, l'autor no la veu sols com un mirar al passat, sinó com des d'aquest passat poder pensar en el futur a partir «que la millor forma d'integrar-nos dins la que ara és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és des de la pròpia personalitat insular: som balears en la mesura que som menorquins, mallorquins, formenterers o eivissencs». Res per tant de «balearismes» reaccionaris o d'un folklòric «país balear». Cada illa amb la seva pròpia personalitat relacionada amb les altres per raons d'oportunitat política, trets nacionals comuns i de llaços econòmics. Esper no equivocar-me si dic que amb aquesta obra, a més, ha aparegut tot un historiador que té un gran futur per endavant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris