algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

Pep Bover

Unes quantes persones que fan vida per Campos s'han proposat la noble tasca de no deixar que s'esmorteeixi en l'oblit la figura de Josep Bover. Josep Bover té tots els números per ser víctima de l'oblit, aquesta manera que té la indiferència de garantir el seu propi futur. A Mallorca, a més, on no podem parlar d'una societat especialment culta, les maneres de l'oblit són moltes i molt elaborades. Fins ara mateix, per exemple, ha estat poc i mal conegut un pintor com Francisco Bernareggi, un artista que paradoxalment estava en boca de tothom. José María Pardo i Sa Nostra l'han alliberat de la clandestinitat en què vivia, i l'han convertit en un pintor sotmès a les aventures i desventures del coneixement. Pero, voleu una manera més elaborada d'oblit que aquesta, consistent a desconèixer l'obra d'un dels pintors més populars a Mallorca? Si això ho poguéssim relacionar amb les desproporcions entre afectes i mereixements, traçaríem una cartografia notablement enigmàtica del panorama cultural del país. Basti recordar que, fins fa quatre dies, no es podia veure cap obra d'Antoni Gelabert en un espai institucional obert al públic: la indiferència ja s'havia fossilitzat. De manera que, en aquesta illa nostra, qui es vulgui flagel·lar a compte d'aquestes desgràcies inserides en la rutina més impermeable, acabarà abans els afanys expiatoris que no els motius d'automutilació. D'altra manera dit, aquí un mur de les lamentacions hauria d'estar sempre de guàrdia. Adesiara, però, sorgeixen aquí i allà persones, grups que es proposen posar remei a una o altra situació penosa. De vegades parlam de la cultura com d'una matèria pròpia de les ONG. Hi ha un cert esperit, no missioner, però sí voluntarista, entusiasta, en aquestes persones que no volen permetre que el gran artista Josep Bover llenegui irremeiablement cap a l'oblit. No ha estat cap institució que s'ha posat al davant d'aquesta tasca, i això en principi no ens ha de sorprendre, però no s'haurien de topar, aquestes persones, amb males cares a les institucions a les quals acudeixen demanant l'ajuda imprescindible. O, pitjor encara, no s'haurien de trobar amb bones cares i promeses de col·laboració que es materialitzassin en una oferta de cinquanta mil pessetes "per dir una quantitat insultant, però no gens insòlita. De manera que, des d'aquí, i amb la humilitat a què ens veim obligats, voldríem recordar que el manteniment de Bover com artista a l'abast de qui vulgui descobrir o conèixer millor la seva obra, és obligació de tothom, institucions i societat civil. Aquesta darrera ja s'ha mobilitzat. Ara falta que no se la deixi a l'estacada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris