cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Viatge al centre, de què?

El president Jaume Matas vol encapçalar el viatge del PP de Balears cap el centre. Davant d'aquesta pretensió es poden prendre dues posicions. Creure, com fa l'oposició, que és una pura tàctica electoral, o com diu l'entorn del president, que és una estratègia política sincera i decidida. Suposem per un moment que és el segon cas, el cert. Això que vol fer anar cap el centre el president, què és exactament? Quan es va constituir la Unió del Centre Democràtic (UCD), l'any 1977, la seva oposició de dretes era AP, i la d'esquerres el PSOE. Quasi des del començament, tant un com l'altre feren l'impossible per menjar-li espai a UCD per a veure si la feien rebentar. Ho aconseguiren. Una part dels vots a Balears d'aquell esvaït centre se n'anaren a la recent creada Unió Mallorquina, com a opció de centre regionalista. Una altra part, la majoria, se n'anaren amb la dretana AP. Aquesta opció de dretes que s'havia format (l'octubre de 1976) amb Manuel Fraga al capdavant d'una coalició d'interessos polítics terminals d'exministres franquistes (Los Siete Magníficos, els deien), a Balears encara era molt més terminal i dretana (amb l'excepció, respecte a la condició de «terminal», d'Abel Matutes). Després del fracàs rotund de 1977, AP es reorganitzà de la mà de Matutes que presentà a Fraga un advocat de nissaga familiar molt conservadora i ben relacionat amb el poder tradicional illenc: Gabriel Cañellas. Amb l'enfonsament d'UCD, aquella AP es trobà de sobte amb uns vots que mai no s'havia imaginat. Els seus dirigents, tot i tenir els vots antigament centristes, no ho eren gens, de centre. AP va empatar a diputats amb el PSOE a les primeres eleccions autonòmiques, i com que la clau per formar govern era UM, el conservadorisme illenc va pressionar sobre el líder d'UM, Jeroni Albertí, arrencant-li el vot cap a Cañellas, fent valer pressions fins i tot sobre la situació dels negocis privats d'Albertí. Des del poder, Cañellas i els seus seguidors enquistaren en la jove autonomia democràtica balear unes formes de fer política basades, almanco en una part important, en el caciquisme i el tràfic de favors personals. L'any 1995 passà tot el que passà, i el 1996 Jaume Matas és elegit president. Primer compta amb el suport del canyellisme, però viu que és ell, s'adona que és més important el suport de Madrid que no el de Cañellas. D'un any o any i mig cap aquí, Matas i Cañellas s'allunyen cada dia més. El president, dins el seu entorn, pretén «centrar» el PP contra el canyellisme. L'aposta és fortíssima. Una cosa és tenir la imatge de centre, que qualsevol governant és capaç de fer-se a base de les multimilionàries inversions en propaganda, com fa Matas. I una altra, molt diferent, molt més difícil i molt més seriosa és convertir aquell partit de dreta dura i de purs mètodes caciquils que era i és el PP en un partit democràtic de centre. I encara molt més difícil de creure és que no es caigui en la temptació de substituir persones, però mantenint el model caciquil. Si Matas és sincer té davant un tasca vertaderament titànica. Si ho aconsegueix passarà a la història política balear com un gran president. Si no, el faran passar bastant més prest del que ell desitjaria, a la història. I si tot és pura tàctica, el president serà simplement part de la història. De la mateixa de sempre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris