algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Lamentable

Seria lògic pensar que les beneïdes d'animals del dia de sant Antoni haurien de suposar no tan sols una celebració festiva-tradicional (i religiosa per alguns) sinó també un cert reconeixement de la societat cap als animals per tot el que ens donen a canvi del poc que els donam, o, com a mínim, un respecte per a tots aquells animals que formen part de les desfilades i de les celebracions, que es fan, en teoria, en honor seu i del seu patró.

Doncs bé, es veu ben clar que això no és així, ni prop fer-s'hi. Almanco no va ser així a les beneïdes de Muro del passat 17 de gener. En aquesta desfilada vàrem haver de contemplar com un ramat sencer de cabres gairebé no podien caminar perquè totes (sense excepció) tenien les cames fermades amb cordes, seguint el mateix cruel procediment que s'utilitza sovint al camp perquè no puguin botar les tanques (i que al meu parer és completament injust ja que fent les tanques més altes o, si no es vol fer aquesta despesa, substituint les cabres per un altre tipus d'animal, s'hauria acabat el problema i el patiment dels animals). Naturalment els pobres animals ensopegaven i queien sobre l'asfalt oferint un espectacle trist i deplorable més propi d'una pel·lícula de «romans» que d'unes beneïdes, no tan sols pels qui estimam els animals sinó fins i tot per qualsevol persona de sensibilitat mitjana. Cal afegir que en va desfilar un altre, de ramat de cabres, i que aquest anava sense fermar (com sembla lògic i natural), que desfilaren en perfecte ordre (gairebé en «fila índia») i obeint la més mínima indicació del pastor que les conduïa.

Per tant, pregaria a aquells propietaris d'animals que els tenen permanentment fermats que, almanco, no s'augmenti i s'exhibeixi aquest sofriment gratuït innecessari davant de la gent i dels infants en una desfilada, amb l'excusa de dur-los a «beneir». Crec que la millor benedicció per a ells (i de passada pels que contemplàvem la desfilada) seria que els deixassin tranquils al camp i, sobretot, desfermats.

Per acabar amb el tema, també van desfilar un parell de carroses que reproduïen al natural aquestes maneres cruels, que encara es conserven, de tractar o matar els animals, com ara són els filats per caçar tords o les gàbies minúscules (d'un pam de diàmetre) on es tenen constantment tancades les perdius de reclam. Pens que certs costums i tradicions, per més tradicionals que siguin (valgui la redundància), s'haurien d'anar canviant i «reciclant» si atempten (com aquests i molts d'altres) contra un mínim sentit de justícia i ètica elementals. No tot el que és tradicional, pel sol fet de ser-ho, ha de ser bo.

Ben al contrari, se suposa que la intel·ligència humana i la nostra facultat de reflexió ens capacita per mostrar-nos en cada moment la manera adient de comportament en relació amb els altres éssers vius i, sobretot, de triar com a tradició allò que consideram que es bo que aprenguin les futures generacions, com ara és, per exemple, el respecte per tot allò que ens envolta, sigui quina sigui la seva aparent importància.

M. Pladellorens. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris