cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Bernat Homar, in memoriam

Si servidor escrivia unes memòries, segurament em trobaria amb molt poc material que reunís un mínim d'interès per al lector normal i corrent, que al capdavall és el lector per antonomàsia "qualsevol bajanada sempre té un o alguns lectors, que llegeixen les coses més insòlites i pedrestres amb afany de col·leccionista. Però crec que podria treure una mica el suc a l'experiència que vaig tenir la sort de viure en relació a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, que ens obligà a corregir moltes opinions formades amb anterioritat, a redimensionar el contengut de moltes vides i, en resum, a rectificar molts de prejuicis. L'estil enciclopèdic "per dir-ne així de la reducció a l'essencial de totes les veus" d'alguna manera ajuda a fixar les persones, els fets, les coses en general en els termes en què se suposa que es mantendran en el futur. Aquesta introducció, tan plena d'obvietats "una obvietat tota ella", em du a una altra, referida a la perplexitat que ens envaïa davant, per exemple, el nom d'un ciutadà extremament popular per les més diverses raons: de sobte descobríem que moltes persones, que tenen un paper més o menys vistós en el fris que és la vida mallorquina del dia a dia, no presentava obres o fites rellevants que justificassin la seva inclusió en l'Enciclopèdia. No podíem escriure d'algú, per exemple, que «és un personatge molt conegut perquè cada dia el trobareu amb el dry martini a la mà als bars de moda, comentant l'actualitat amb molta agudesa»: no basta aquest material per incloure ningú en cap enciclopèdia. Però he de confessar que, cada vegada que la lògica "o els criteris que volíem seguir" excloïa una d'aquestes persones, un servidor lamentava la inexistència d'una publicació tipus La ciutat esvaïda, o de bones novel·les, que mantenguessin viva la seva memòria. La vida de Bernat Homar, estimat amic just ara mort, és una d'aquestes vides essencials per reconstruir uns anys de la ciutat de Palma: des de la seva primerenca vocació teatral fins a l'escenificació de l'entranyable paper de llibreter a Llibres Mallorca, la seva bonhomia, la seva amabilitat inexhaurible, la seva discreció magnànima "també a l'hora de partir" siluetegen un tipus humà que no mereix esvair-se amb el pas devastador dels dies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris