algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

El Ciutat de Palma

Existeixen bàsicament tres tipus de polèmiques públiques. La primera és la que protagonitzen els polítics. Es caracteritzen per ser habitualment de cartró-pedra. Es diuen el nom del porc, es barallen com el moix i el ca... a l'hemicicle del Parlament o davant els periodistes, però després se'n van plegats a fer una paella de cego al restaurant del Parlament. Són, per tant, polèmiques de tipus professional: res de personal, adversaris en l'escenari de la brega, però a fora poden ser amics, mai no són enemics. La segona catalogació de les polèmiques públiques són les ideològiques. Enfronten gent que no solen ser polítics (gràcies a Déu) i que asseguren tenir, cada part, la veritat absoluta. Aquí no es tracta de professionals sinó d'activistes vocacionals. És gent molt més perillosa perquè està tan convençuda de tenir la raó que veu en tot aquell que no pensa com ell un enemic. No es tracta de qüestions personals, sinó ideològiques i a l'enemic, per tant, se'l podria assassinar per les conviccions pròpies sense que això significàs cap tipus animadversió personal. Finalment, existeix una tercera classe de polèmica: les personals a l'àmbit públic. N'hi ha a bastants de sectors però normalment els protagonistes tenen una certa educació que els fa dissimular la divergència personal, desfressant-la de polèmiques professionals o ideològiques. Però hi ha un sub-grup en el qual els odis africans entre els polemistes són de tanta intensitat que no poden, ni volen, dissimular res: són les que protagonitzen els nostres intel·lectuals. O una part d'ells, almanco.

Quadrilàters de lluita per a aquesta gent n'hi ha molts, però un excel·leix per sobre de qualsevol altra. Els Premis Ciutat de Palma. No se sap molt bé per què el nostre Ajuntament, amb l'ajuda de l'editorial que gestiona i edita els premis, va voler iniciar una bella tradició, i d'agrair almanco pels periodistes. Consisteix a anunciar extraoficialment qui guanyarà el premi de novel·la amb unes setmanes d'anticipació. Així que per devers les festes de Nadals els soferts periodistes de la secció de boxa cultural, comencen a fer telefonades i cap a principi d'any algun aconsegueix que un interlocutor de solvència contrastada, en aquestes qüestions, li digui qui guanyarà. I mai no s'equivoca. Segons qui sigui el que aconseguesqui tenir el regal dels amics de Barcelona, es munta el bollit amb major o menor intensitat. I fixin-se amb el detall. La intensitat del cacau no és tant per la qüestió de fons (que el cap i a la fi s'ha mantingut inalterada, i només és criticada per un o dos), com per la persona que cada any concret és agraciada amb el regal. Així veim com que els que ahir volien formar una mena de Miami Vice en versió anticorrupció de premis literaris, avui la neguen, els que avui la denuncien, ahir callaven... Si cada país té els polítics que mereix, en bona lògica els intel·lectuals deuen ser el mirall de la cultura que mereix el país. Així que per millorar l'evidentment degradat estat d'aquest mirall nostre, convendria que l'Ajuntament, ara que diu que vol reformar a fons els Premis Ciutat de Palma, traslladi l'organització dels Premis del negociat de Cultura al de Mirall Centre i que a partir de l'any que ve siguin part del pla Mirall. Que cada capelleta presenti un pla d'ajuda per a un dels seus components i que alternativament se subvencioni cada grupet. Tots hi guanyaríem. Ells tendrien el sobresou i els seus trenta segons d'êxit i els altres ens estalviaríem la vergonya aliena que tot plegat ens provoca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris