algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
16°

La democràcia és diàleg

Una de les fotos de la setmana passada ha estat la del responsable de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca. Francesc Antich, reunit amb els representants de Greenpeace per escoltar les seves propostes sobre tractament de residus sòlids.

És altament positiu que els representants polítics i institucionals es reunesquin amb els distints col·lectius ciutadans per escoltar les seves reivindicacions i no es dediquin a governar amb l'única força que els han donat les urnes.

Es tracta d'un fet insòlit, no perquè els nostres dirigents no es reunesquin habitualment amb els membres de la societat civil, sinó perquè aquesta vegada ho han fet aviat i sense dilacions i, sobretot, perquè s'han compromès a estudiar el contingut del pla alternatiu presentat pels ecologistes.

El costum, fins ara, era que el polític de torn es fes pregar per rebre determinada gent i, després de sentir-los els asseguràs que tammateix no hi ha res a fer, que farà el que trobi sense tenir en compte la seva opinió. Aquest és el cas de les reunions de Joan Verger i Jaume Matas amb els representants de la Plataforma en Contra de l'Autopista, o del mateix Matas amb Voltor i l'OCB. El seu missatge és clar: «Nosaltres som aquí per la força de les urnes, som els dipositaris de la voluntat de la majoria dels ciutadans, vosaltres només representau els vostres associats, i, tal vegada, quatre simpatitzants». Aquesta forma de pensar té una part de raó. És totalment cert que els nostres governants han estat elegits democràticament i que, per tant, són els legítims representants del poble. Però no és menys ver que la democràcia no consisteix a només votar un pic cada quatre anys i després despreocupar-se'n fins a la propera convocatòria electoral. La democràcia no és un xec en blanc expedit perquè els guanyadors facin i desfacin segons la seva voluntat sense donar compte ni explicacions a ningú. A més a més, l'actual sistema de representació popular, mediatitzat pels partits polític, no implica que els ciutadans que han v otar Jaume Matas, per exemple, estiguin d'acord amb el seu programa el cent per cent. Moltes persones han votat l'opció que més s'acosta als seus ideals, però no al que consideren el seu cabdill inqüestionable. Això fa molt difícil esbrinar quin és el suport ciutadà a cadascuna de les actuacions dels governants. En segons quins casos és ben possible que la majoria de l'electorat, en aquella actuació concreta, estigui més d'acord amb l'oposició que no amb el grup polític governant i al qual, tal vegada va votar per altres aspectes del seu programa que sí considera més encertats.

La conclusió és que un polític democràtic ha de voler escoltar tothom, siguin dels seus o no i, especialment els afectats per cada decisió i tots els que poden tenir quelcom a dir del tema. Després d'això, naturalment, és ell qui ha de decidir i no cap associació o organització ciutadana. Però tal vegada escoltant-los s'haurà adonat que no anava tan bé, que hi ha una manera alternativa de portar a terme aquell projecte. O si encara pensa que la seva proposta era millor, la podrà tirar endavant, però probablement hi haurà introduït matisos i l'haurà enriquida amb les aportacions de tots. Això és democràcia.

El diàleg sempre és enriquidor, i el que no el vol practicar o, simplement escolta els altres com si sentís ploure no és més que un prepotent. Ningú no té la veritat absoluta i, per molt bé que ens pensem anar, cal recordar el vell adagi «saben més un misser i un ase que un misser tot sol».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris