cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
24°

Antoni de Viana, l'home i el mite

Quan el Consistori de sa Pobla, el meu poble de naixença, m'encarregà de fer una conferència sobre sant Antoni, en ocasió de les festes que, anualment, se li dediquen arreu de Mallorca i de manera especial a la població esmentada, vaig acceptar més per compromís que per convenciment. Ja és sabut, entre els que em coneixen, el meu agnosticisme. No entraré en més detalls. Però quan vaig estudiar el personatge, quan vaig començar a passar i repassar tota casta d'escrits i documents entorn del patró dels animals, el protector de la nostra ruralia i el vencedor del «foc sagrat» el meu interès anà creixent. I vaig veure que Antoni de Viana, el fundador del moviment cenobita, era tot un símbol i tot un missatge, ara mateix, en el cap de cantó del mil·lenni. Aquest anacoreta de la Tebaida (251-356), que diuen que resistí gran nombre de temptacions del Diable que han popularitzat les seves llegendes, ens ha deixat el testimoni de la seva aferrissada lluita contra la corrupció. Mentre el seu homònim Antoni de Pàdua (1195-1231), frare menor, natural de Lisboa, que predicà l'evangeli als moros d'Àfrica i és patró de Portugal, s'entretén a cercar enamorat a les al·lotes, Antoni de Viana vigila els ramats dels pagesos i té cura de corrals, estables i sembrats, que són la suada fortuna dels més humils. Però la personalitat antoniana m'atreu encara més per aquella recerca de la veritat, per aquell rebuig de les riqueses bordes i injustes, per aquella abraçada permanent de l'home amb la naturalesa. Perdonau, si dic, que Antoni de Viana era roig i verd alhora. I per això aprofundí en la ciència verda de la naturalesa i el sentiment roig de la solidaritat i l'altruisme. Cercà, com aula de meditació i estudi, com element purificador i práctica de resistència, la vida del desert per a fugir de la brutor moral de la gran ciutat. Sense recórrer a la violència, es subleva així contra els propietaris dels esclaus, els amuntegadors de riqueses, els especuladors de fortunes i béns, tot refent el missatge de Crist, el més social i socialista dels Crists, lluny de les poblacions on es congriaven les lleis injustes dels més privilegiats. El seu exemple fou seguit i centenars de deixebles, des de les sorres d'Egipte als cedres del Líban, passant per tots els deserts orientals, abraçaren i fomentaren el cenobitisme. Fins i tot el missatge etimològic és molt clar. Cenobita, del grec «koinos», que vol dir «comú» i «bios» que significa «vida». En altres paraules, res no és de ningú i tot és de tots. Com devia molestar aquesta activitat inspirada per la fe religiosa i l'afecte a les persones! Quina mosca vironera en els ulls dels poderosos, ja portassin corona, ja portassin mitra, devia esser aquest genial Antoni de Viana!

Vol dir això que la veritat de la vida, la germanor, la solidaritat, estaven i estan condemnades encara a anar de les catacumbes més fosques als deserts més estèrils?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris