cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Focs d'artifici

Crec que n'està ben enllepolit, en Fageda, dels focs d'artifici. Com una nota de purpurina, el cel tot encès reflectint-se dins les aigües calmades de la badia. Una prova de nepotisme. Aquests aprenents de nerons cremen, bucòlicament, part del tresor públic mentre una infinita constel·lació d'ullons badocs s'entendreixen davant tanta bellesa efímera. No s'estila cremar ciutats, però encara vigeix "malgrat els esforços de la pedagogia, dels dissenys curriculars ajustats, de les revolucions fetes, de les deixades a mig fer, de les només pensades" sí, encara és ben vigent allò de panis et circenses. Com un joc de contrastos, la festa. Del caos circulatori, els embussos i les presses a la contemplació serena i joiosa d'un cel esgarrinxat de colors extasiants, que s'esbraven l'efímera existència fent jutipiris a la tupida foscor.

Un joc de contrastos, les dues festes. Sant Antoni, l'atavisme forà que es perfuma amb la murtra però també amb la sentor d'ovella o, pitjor, la del boc; amb indígenes aferrats a uns ancestrals instruments "primitius de sons, obscens fins i tot en la seva més integral i pura performance" que canten cançons embarbussant paraules a la vora del foc, vora el caliu tribal i se sadollen amb una dieta casolana, diglòssica i modalitzada. Sant Sebastià, en canvi, és molt més diferent, hi ha torrades d'elements manufacturats, amb control de sanitat i conservants i colorants autoritzats per la llei, i també hi ha música moderna, amb molts de vats de llum i de so, amb Marias del Monte, no Maries de Lluc ni Maires maires mares mies, i carros aperduats que fa més de trenta anys que cerquen un amo, tot ben plasmadet en imperial llenguatge. I per codonyar-ho tot, l'artifici, el foc, no ancestral, sinó el domesticat, l'urbà que aprofita la quietud de les aigües per magnificar-s'hi, per glorificar-s'hi, per narcissificar-s'hi, perquè els donem les gràcies, senyor, per tots els favors rebuts i per tots els que rebrem.

Hi ha massa coses que estan fetes a imatge i semblança dels seus creadors. Què poden fer, sinó purpurina incandescent per entretenir el poble, aquells que només persegueixen el lucre de la seva camada? Aquells que necessiten pirotecnizar de bones intencions la gent ben intencionada per mantenir-se en el poder? I perquè ho dic a això? Perquè aviat farà un any vaig rebre una carta d'un tal Manuel Ferrer i em prometia que l'educació seria un cel cotonat d'infraestructures modernes, eficaces, autèntiques factories d'on tota la gent sortiria ben capacitada per tenir-ho tot i aconseguir-ho tot. Ens prometeren reformes a les escoles i també instituts nous. I encara és l'hora que n'haguin encarrilat un, un sol, d'aquells que ells planificaren. El de s'Arenal que sembla dormir el somnis dels justos. El de Marratxí que mai no ha passat de ser una bona intenció covada dins les pregoneses més íntimes dels llimbs. I bé que han sortit per les propagandes institucionals, "m'agradaria poder quantificar què han invertit en publicitat en aquest nonat institut" i bé que ens ho han fregat pels morros en periòdiques rodes de pemsa, i han promès que tot funcionaria el setembre de 1999. Potser es pensen que els instituts es poden fer, instàntaniament, com qui fa prendre la metxa d'un foc d'artifici.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris