algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

El grip

Les darreres setmanes la grip ha col·lapsat Son Dureta. És, la grip, una mena de feristela que així mossega els pulmons, així l'estómac i el ventre de les persones, encara que actualment no s'acarnissa amb les seves víctimes. Mossega i se'n va, no repeteix l'atac. L'any devuit, en canvi, causà gran mortaldat. La memòria dels morts a causa d'aquesta passa, s'ha conservat fins ahir mateix. La majoria de les víctimes de la grip eren gent jove, com si la malaltia tingués cura a triar-les. També asseguraven, aquells que les havien conegut, que eren belles, simpàtiques o nobles. Per entendre'ns: normalment se'ls atribuïa unes virtuts que no tresorejaven els que havien tingut la fortuna de sobreviure a l'epidèmia. Sempre se'n van els més bons, concloïen els informadors. Tal cosa és incerta, però donava peu a tancar una conversa força gastada, amb una mena de postulat filosòfic sobre el fet tràgic de l'existència. Tanmateix la grip del devuit era tan famolenca que clavava les dents grogues als condrets i als tarats. Just a Mallorca provocà prop de dos milers de víctimes. Fins que, assaciada de matar, va esdevenir benigna, gairebé domèstica. Actualment, la grip, és una malaltia suau o una excusa magnífica per a defugir els compromisos. De tota manera, continua essent un enemic empipador. Vulgues no vulgues, bona part de les guerres que han afectat Espanya aquests darrers cent anys, no han fet perdre tantes hores de treball com la grip. Heus ací que l'empresariat s'ha passat un segle fent pinya contra l'esquerra, quan era la grip qui feia rebaixar el compte de resultats. Han patit tal miopia, els empresaris, que apuntaven les escopetes contra el cap lleonat de Marx, i no s'adonaven que el seu enemic més actiu era un virus. La patronal del crim va assassinar Lairet i El Noi del Sucre, i tant l'un com l'altre eren dos sacs de bondat comparats amb la malignitat de la grip. Per cada hora de treball que ha perdut en vagues la persona ics al llarg de la seva vida laboral, n'ha perdudes tres a causa de la grip. Faig la proporció a ull, però no crec errar-me gaire. Vist des de la perspectiva dels assalariats, des del moment que la grip deixa de matar esdevé una de les més sòlides conquestes socials d'aquest segle. Ha tornat tan senyor que jeu per una grip de no res, heus ací una frase feta que palesa la valoració social d'aquesta malaltia. Una grip són vuit dies de baixa. I si el malalt s'ho pren amb calma, una setmana de repòs no té perquè resultar angoixant. Cinquanta anys enrere hi havia un cafè, a Palma, tocant el carrer de sant Miquel amb les avingudes, anomenat Rosales. El regentava en Joan de sa Costa, un montuïrenc singular per infinitat de coses. Era de carn de ca, mai ningú no l'havia vist malalt. Tanmateix, però, la grip l'obligà a fer llit i els seus clients habituals s'alarmaren. Mon pare va ésser un de tants que el varen visitar a ca seva per tal de comprovar que la cosa tindria remei. En Joan jeia tapat fins a les celles, i mon pare mormolà les frases habituals. És a dir, que serien dos dies de febre i que ja ningú no es mor de grip, encara que els malalts ho passen malament. Aleshores, en Joan de sa Costa, va assenyalar la tauleta de nit al temps que exclamava: «Qui ho passarà malament serà el vi i el camallot!». I en efecte, mon pare reparà en un camallot al qual ja li havien fet envant, i en una botella mig buida. En Joan va guarir-se en un dia. Qui dubta que el mètode és infal·lible? Ningú, és clar. Això no obstant, és convenient que els metges no em facin gaire cas. És cert que el vi i el camallot són un recapte capaç de fer sortir un mort de la tomba. Però si l'aconsellen per a guarir la grip, és ben probable que el nombre de griposos augmenti tan de pressa que, en dos dies, la malaltia agafarà les proporcions alarmants d'una epidèmia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris