algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
19°

El pacte que no arriba

La cimera Matas-Antich ha posat de manifest, una vegada més, que hi ha dues visions contraposades sobre l'ordenació territorial, però també dues maneres diferents de resoldre aquest urgent problema nacional. És evident que hi ha dues filosofies urbanístiques antagòniques, però no és tan clar en quina de les dues parts s'ha d'ubicar el Govern que presideix Jaume Matas. Les intervencions diverses en matèria urbanística del president, des del mes d'agost ençà, fan pensar que Matas no es troba còmode com a representant dels sectors més resistents del seu partit. Tanmateix, al final Jaume Matas ha de ser la veu del seu partit o aquest ha de legitimar la veu del president, i això no ha passat. El president ha quedat desubicat i necessita recuperar la imatge «progressista i moderna» que tant li agrada. Ho fa tot mediàticament bé. Ho té tot per triomfar, però fracassa estratègicament, perquè després no aconsegueix els suports interns que necessita. Però, el fracàs del seu projecte urbanístic rau en les formes i en la incapacitat d'adonar-se que el Partit Popular ha quedat descol·locat. Té el poder, però no té suports. Mentrestant, l'oposició ha agombolat un projecte territorial fonamentat en el consens i amb un suport popular inqüestionable. Per això, si Matas vol legitimar-se com a home d'Estat i no únicament com un home de partit, hauria de tenir l'habilitat suficient per pactar amb el «Pacte», a costa de perdre protagonisme personal, perquè el guanyaria en credibilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris