cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Tarradellas, Carod Rovira i Balears

Dilluns passat, en un programa del Canal 33, s'entrevistava al secretari general d'ERC, Carod Rovira, el qual recordava amb diplomàcia el que fou el seu antecedent en el càrrec, i també president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. Al llarg de l'entrevista Carod demostrà tenir un discurs molt sòlid, contundent, ben presentat i amb una presència televisiva molt bona. Actualment tothom (tothom vol dir CiU i PSC) festegen ERC perquè podria ser que el futur govern català depengués del partit de Carod. Tenint en compte les relacions existents entre els governs de Catalunya i de Mallorca i de Balears, és evident que una hipotètica presència d'ERC a l'Executiu català, tendria un cert interès insular. D'aquí la rellevància de la concepció de la relació política entre Catalunya i Balears que pugui tenir ERC, i que presenta grans diferències entre la que tenia Tarradellas, la que té Carod i la que han tengut també a ERC els trànsfugues que la dirigien fins fa poc.

Tarradellas va tenir poc, o nul, interès polític cap a Balears. Una de les seves opinions "que manifestà en una entrevista a Planas Sanmartí quan el president encara estava exilat" provocaren un terratrèmol en el nacionalisme illenc. Va dir, això era el 1977, que el Països Catalans no tenien cap sentit polític. Avui pot parèixer, per òbvia, una opinió molt light, però aquells dies en què la majoria del nacionalisme balear era molt pancatalanista, va ser tota una bomba. Opinions que va repetir l'any següent en ocasió de la visita oficial a Palma per l'acte de constitució del Consell General Interinsular. Els seus successors, els actuals trànsfugues de l'independentisme televisiu: Colom i Rahola, que dirigiren ERC just abans de Carod, assumiren la doctrina de l'expansionisme catalanista unilateral, que posaren en marxa amb tanta convicció com amb la que impulsaren la creació orgànica del seu partit a Balears contra el PSM, per veure de fer-li el màxim mal possible. Són famoses algunes anècdotes de la germanor nacionalista entre dirigents dels dos partits, o les carinyoses referències als dirigents del PSM que els intel·lectuals orgànics del pancatalanisme local publicaven en el butlletí mallorquí del Moviment Nacional.

Amb la desaparició política d'aquests personatges, ERC ha sofert una cura de la qual sembla haver-se'n sortit la mar de bé. Almanco l'entrevista a Carod de dilluns passat ho permet deduir. Carod, de fet, pareix haver estat sempre un polític i no un salvador de pàtries, la qual cosa ja indica una normalitat neuronal que fa possible parlar amb ell. Que no és poc. A pesar de mantenir el discurs pro-Països Catalans, Carod sap "i ho ha practicat sempre" que el pancatalanisme unilateral l'únic que fa és enfeblir el nacionalisme, i si per ell hagués estat és molt possible que ERC mai no s'hagués implantat a Balears. Però com que existeix, el que ha fet és normalitzar la seva presència. I en aquesta tasca de normalització la nova direcció d'ERC a Balears hi ha tengut un gran protagonisme, sobretot l'home que és al seu capdavant, Bernat Joan, que si finalment aconsegueix fer entrar ERC a l'Olivera pitiüsa, haurà demostrat una innegable vàlua com a polític. El realisme i la capacitat d'un i altre, que han demostrat, a més d'una gran capacitat diplomàtica, seran requisits imprescindibles per a unes futures relacions dels governs català i balear, si hipotèticament ERC fos present en el primer i el PSM en el segon.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris