nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
12°

El tenor Daviu

Ha mort Joan Baptista Daviu, el darrer tenor rellevant que ha donat Mallorca. Una ullada al passat ens demostra que allà on destaquen els mallorquins és en el camp de la lírica. En cap altre espectacle, esport, art o ciència ha donat, Mallorca, en segle i mig, tants de noms de pes. Altra cosa és que els valorem degudament. Possiblement els noms de Maties Morro, Vanrellini, Uetam, Joan Nadal o Jordi Frau, no diuen res a molts dels nostres conciutadans nascuts el darrer quart de segle. La culpa no és exclusivament seva, és clar; la culpa és de l'escassa presència que té la lírica en els programes escolars. D'altra banda Mallorca engoleix la seva gent més preuada. Ho va dir Alomar, i és cert. Actua, Mallorca, amb els seus fills, com la mar que fa forat i tapa. Les raons d'això, no per complexes, deixen d'ésser diàfanes. Els hauríem de cercar en l'autoodi, en els complexos d'inferioritat de tota mena que necessàriament ha de patir un poble al qual li usurpen les senyes d'identitat més preuades. Al funeral de Daviu hi havia gent. Coneguts d'un temps que es varen veure sorpresos en llegir, altra volta, el seu nom als diaris, ara aureolat per l'inconfusible marc negre de les esqueles. I algunes, poques, persones del món de la música, entre les quals vaig distingir el mestre Nadal. De responsables de les institucions culturals, no n'hi vaig veure ni un. Supòs que desconeixen qui era Daviu, la qual cosa no pot ésser excusa que justifiqui la seva absència. Els assessors han de servir per qualque cosa més que per a parar la mà, com és ara per a identificar els cadàvers que ens passen per davant la porta. La biografia de Daviu és farcida d'èxits. Nascut a Palma l'any trenta, va estudiar cant amb els mestres Frau i Nadal, per a debutar, en el Teatre Líric, el cinquanta-quatre, crec que amb Marina. Aquell any es produïren, a Palma, dos debuts de signe ben diferent. Ell debutà al Líric, ja ho he dit. Al Principal ho va fer Estrellita Castro amb un espectacle que es deia Romería, i la coa davant la taquilla ultrapassava la plaça de Santa Catalina Thomàs. En aquell temps la gent encara tenia record de les coes que havia hagut de fer a les oficines de racionament, i havia après a valorar la importància de les coses per la llargària de la coa. Així que el debut d'Estrellita va ésser un èxit; el de Daviu un esdeveniment. Aleshores ningú no posava en dubte que la seva veu era un diamant en brut, i entre els melòmans es varen moure influències per tal d'aconseguir que la Fundació March el becàs. Els diners li serviren per a instal·lar-se a Milà, on acabaria per formar part de la companyia d'òpera de la ciutat. L'any seixanta cantà El Messies al Lluís Sitjar, que s'omplí de gom a gom. Aleshores ja era conegut en els cercles internacionals, i actuà arreu del món per espai de quinze o vint anys. Malauradament, la malaltia que acabaria per emportar-se'l a la tomba l'obligà a una retirada prematura. Així que, de mica en mica, deixaria d'ésser personatge noticiable. Ningú ja no se'n recordaria d'ell, de manera que sortiria dels cercles d'influència on es cuina la política musical i operística de Palma i de Mallorca. La seva experiència hauria pogut servir de molt, encara que ja és tard per a lamentacions. Daviu és mort i ja no ens pot servir. Ens serveix, però, la seva veu, dispersa en cassettes i en enregistraments d'estudi. A una banda i a l'altra hi ha d'haver material a bastament com per a editar un compacte, cosa que poden fer tant des de la Conselleria de Cultura del Govern com des de la Direcció General de Cultura del Consell de Mallorca. Cal que qualsevol de les institucions esmentades prengui la iniciativa. Si més no, perquè seria una manera de retre-li un homenatge pòstum més que merescut, i de recuperar una part, ara perduda, del nostre patrimoni musical.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris