algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

La crisi del Govern central

Després d'un temps en el qual es donava per segura una crisi del Govern central, José María Aznar ha afrontat la realitat "tot i que no ha donat la cara davant l'opinió pública" i ha fet la primera remodelació des que és al poder. D'aquesta es desprèn, bàsicament, el reforçament del «barons» del partit, tant pel que fa a l'Executiu com en els càrrecs estratègicament més rellevants del Partit Popular. Quan s'esperava la fulminació d'Àlvarez-Cascos, paradigma de la línia més ultraconservadora del partit, el canvi ha servit per legitimar-lo en la vicepresidència i ascendir Rajoy, Acebes i Pimentel, per col·locar Javier Arenas en la Secretaria General del PP. Aznar ha sacrificat la figura més esperpèntica i ridícula del seu govern, com és ara Esperanza Aguirre, però ho ha fet de la manera més discreta possible. Des del 1996, la ministra d'Educació i Cultura s'havia encarregat de menysprear la cultura. No debades ha estat considerada el paradigma de la ignorància, la superficialitat i la ficada de pota. La seva presència pública ha estat objecte de tota casta d'acudits i befa, com a conseqüència d'una actitud en la qual hi ha predominat l'atreviment de la ignorància. En qualsevol cas, a Aguirre se li han consentit tota mena d'imprudències i ignomínies, fins i tot per part del Govern balear, fins que la situació s'ha fet insostenible. El seu successor, Mariano Rajoy, tampoc no és una garantia, perquè la seva gestió en administracions territorials tampoc no ha superat la mediocritat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris