algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Immunitat a Augusto Pinochet? No!

Sr. director: Li agrairem la publicació de la següent carta en el seu diari.
Dilluns 18 de gener: Per segona vegada es revisarà el dret a la immunitat de Pinochet, sumptuosament instal·lat a Surrey. Els tres lords que escoltaren les peticions per participar en el judici han acceptat l'advocat Lawrence Collins, com a representant del Govern xilè, i Peter Duffy en nom d'Amnistia Internacional.

La nostra postura no ha canviat malgrat el kafkià «cas Hoffmann», i s'ha de fer complir el Dret Internacional, el qual no concedeix cap tipus d'immunitat als caps d'Estat responsables de crims contra la Humanitat. Aquest principi fou reconegut al 1919, en el Tractac de Versalles i ratificat a l'article 7 de la Carta de Nuremberg, on per jutjar els milions d'assassinats comesos amb Zyklon B no es va exigir cap desvinculació socioemocional als jutge, només la capacitat de fer justícia.

Molts dubtes sorgeixen ara, i van més enllà del fet de «jutgar» la justícia britànica o el prestigi d'una disposició judicial adoptada dins un ample marge de temps per deliberar i una decisió ponderada, per després anul·lar-la ràpidament i revisar-la ara amb set lords. Tenen inquietuds socials, idees polítiques per qué set i no cinc? més quantitat per així dispersar la pressió de milers de cadàvers amuntegats en fossars anònims?, recordarà el «amicus curiae» al Tribunal els nens desapareguts, els adolescents torturats, els ancians assassinats per Pinochet?; pot un cap d'Estat detenir, torturar assassinar arbitràriament?

Tots els Estats tenen l'obligació de enjudiciar o extraditar les persones que se suposa que han comès crims contra la Humanitat, també els Estats membres de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura tenen l'obligació d'extraditar possibles torturadors que siguin en el seu territori i posar en mans de la justícia els responsables d'execucions extrajudicials i desaparicions forçoses. Normalment, els criminals són jutjats en el país on han comès els crims, però si suceeix com en el cas de Pinochet, el qual ha rebut tot tipus d'amnisties, s'aplicaran les normes del «jus cogens» -dret de gent-, i qualsevol Estat podrà exercir la jurisdicció universal sobre aquests criminals. Les promeses de Alwyn, quan va jurar el càrrec, «és farà justícia en allò que sigui possible», feren Pinochet senador vitalici. Encara podem sentir els remors dels discursos del passat 10 de desembre omplint els mitjans de comunicació de tot el món, plens de bones intencions, mentre la Declaració Universal del Drets Humans es manipulava amb motius electoralistes, religiosos, polítics o econòmics. A una passa del segle XXI, les grans conquestes científiques i tècniques s'agermanen amb 30 articles que amb només 50 anys, massa sovint són paper banyat.

Pinohet ha de tenir el que no tingueren les seves víctimes, un judici just, però en qualsevol cas «no acceptam la paradoxa que la responsabilitat legal ha de ser mínima allà on el poder és màxim» -jutge Robert H. Jackson, fiscal en els judicis de Nuremberg.

Josepa Moratinos. Xarxa Pabran (Argentina, Xile) Amnistia Internacional, Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris