algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El Protocol de Pujol, l'OCB, el PSM...

El famós Protocol d'Intencions signat per Matas i Pujol és el resultat d'un procés llarg, i molt interessant per veure com actuen les forces que s'estan enfrontant en aquesta brega entre el nacionalisme mallorquí i l'antinacionalisme del Govern del PP. En 6 anys de fantasmagòriques trobades entre els governs català i balear, mai no s'ha pactat res que tengui una mínima importància. Per tant el Protocol és el primer acord seriós. Però què és el que s'ha pactat? Que estan disposats a acordar en el futur allò que és el bessó: la cessió del senyal de TVC al Govern balear. L'acord, en aquest moment, és la intenció, no la cessió. Tot aquest embolic no tindria cap més importància si no hi hagués Voltor-OCB per enmig. Si no hi fos, els dos governs haurien pactat el Protocol faria temps i quan la llei ho permetés farien el pacte definitiu de cessió del senyal. Recordem una cosa important: la idea d'aquest acord no és de Matas, sinó de Soler, i que Pujol ja li ho va acceptar de paraula el mes de maig de 1996. El que passa és que Matas aprofità aquella idea purament tècnica-política i la convertí en una arma ideològica: atacar l'OCB. Com que el Govern i els seus assessors no poden evitar la visceralitat contra l'entitat cultural, han estat intentant l'acord amb Catalunya, però sempre contra l'OCB, arribant-se a l'absurd que al Govern balear ja li interessa gairebé tant l'acord per perjudicar l'OCB, que l'acord en si mateix. Pujol, assessorat pels nacionalistes mallorquins, sempre s'hi ha negat. D'ençà fa uns mesos, però, i amb la llei de tercers canals a punt d'aprovar-se, Matas ha intentat fer valer davant Pujol la condició institucional de les dues parts per desfer-se de l'OCB. S'arribà, en segons nivells, a contactes que feien pensar en un pacte. N'hi ha que pensen que ja estava redactat. Era, clar, un document dels tecnòcrates d'aquí i d'allà que obviava totalment l'OCB. Però aleshores entrà en funcionament el lobby nacionalista. L'OCB té fil directe amb la presidència de la Generalitat, i rebé garanties que mai no se signaria res que pogués perjudicar l'entitat. El PSM, per la seva banda, va fer valer els contactes amb CDC per expressar-los amb rotunditat que un acord contra el nacionalisme cultural illenc fet entre el nacionalisme català i l'antinacionalisme del Govern balear, no seria entès. També reberen garanties. Aquell acord al qual aspiraven els tecnòcrates va ser eliminat. Pujol imposà personalment l'acord ideològic, pactat amb el nacionalisme mallorquí: la cessió és inevitable perquè interessa a TV3, però no es deixarà, almanco fins les eleccions, tota sola l'OCB. Les negociacions entre els dos governs per redactar el Protocol es feren fins al vespre anterior. Els nacionalistes d'aquí jugaren fort. Fins i tot, per donar cobertura a Pujol, davant els arguments institucionalistes de Matas, s'aconseguí que la presidenta del Consell, Munar, enviàs la carta a Pujol en el moment i termes exactes que necessitava l'OCB i que Pujol assumí i obligà a introduir en el Protocol, una part implícitament i una altra de forma explícita. Matas ho hagué d'acceptar: o això o res. Els nacionalistes n'han quedat contents, del Protocol. Matas, no tant. I per si no quedava clar qui eren els responsables d'aquell acord, el PSM feia una roda de premsa per valorar-ho, encara que fos parcialment, cinc hores abans de la roda de premsa Pujol-Matas a Menorca, i l'OCB feia la seva gairebé al mateix temps que els dos presidents. En una paraula, que cal esperar a veure què passarà a les eleccions, però de moment l'aliança entre Pujol i els nacionalistes mallorquins continua ferma, com ho demostra el Protocol que acordaren i que donaren a Matas perquè el signàs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris