algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

García-Valdecasas i la genètica

El senyor Francisco García-Valdecasas va ésser metge de professió i catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona. Amb anterioritat, havia estat deixeble del doctor Negrín, quan aquest encara no es dedicava a la política, cosa que li conferia, al senyor García-Valdecasas, una certa aurèola de liberal que ell mateix s'encarregà de demostrar que era totalment immerescuda. En tot cas, diuen, i això sembla cert, que el senyor García-Valdecasas era un intel·lectual rigorós que podia gaudir d'un futur excel·lent si dedicava el seu temps a les aules i al laboratori. Fet i fet, el camí del senyor García-Valdecasas es va tòrcer quan acceptà el nomenament de rector de la primera universitat catalana. Això va ocórrer el seixanta-cinc, a l'època que les universitats espanyoles bullien perquè el SEU perdia el control ideològic dels estudiants. Aleshores, el senyor García-Valdecasas, en lloc d'aixecar la tapadora de l'olla per evitar l'explosió, va entestar-se a mantenir-la ben closa. De manera que en va provocar diverses, d'explosions. La més sonada, la coneguda popularment com la caputxinada, va contribuir força a obrir els ulls als apolítics, en posar setge, la policia, al convent dels caputxins de Sarrià on s'havien refugiat uns set-cents delegats estudiantils amb una grapada d'escriptors i artistes de l'altura d'Espriu o de Tàpies. El setge va durar a penes dos dies, però el prestigi del senyor García-Valdecasas va quedar malmès per sempre. Tant, que ha passat a la història local de Barcelona, no com l'intel·lectual brillant que diuen que era, sinó com un vulgar repressor de les talladures d'un Martínez Anido o d'un Correa Véglison, per citar alguns tords de plomatge sinistre. En uns moments que la universitat era el cor polític de Catalunya i simbolitzava les ànsies de llibertat de tot un poble, el senyor García-Valdecasas va dedicar els seus millors afanys a posar entrebancs a la divulgació de les idees democràtiques. Per tal de mantenir els joves universitaris a ratlla, no dubtà a introduir els grisos a les facultats. Ell, el senyor García-Valdecasas, és el responsable directe dels incomptables expedients que s'obriren a professors i estudiants, i que acabaren amb expulsions de l'activitat universitària. I també li correspon, és clar, una part significativa de responsabilitat en l'apallissament i empresonament de molts de joves que reclamaven llibertat de pensament i llibertat per a Catalunya. Per una cosa i l'altra, el senyor García-Valdecasas, quan va deixar el càrrec, el seixanta-vuit, era un personatge força popular. Malauradament, la memòria col·lectiva és feble i no triga a oblidar el nom dels botxins, sobretot, si aquests, són funcionaris del sistema repressiu que, en acabar la feina bruta, es retiren a casa i procuren no treure el cap a la finestra. Quan saben ésser discrets, com ho va saber ésser el senyor García"Valdecasas, sols un fet casual els pot fer retornar a l'actualitat. Dijous passat, a Barcelona, les forces d'ordre públic carregaren amb una agressivitat fora de to contra un grup d'estudiants independentistes que increpaven José María Aznar. La delegada del govern a Barcelona ha justificat la batussa policíaca amb termes tan clavats als que emprava el senyor García-Valdecasas a la seva època de rector, que s'ha fet mereixedora d'un cessament fulminant. La delegada és la senyora Júlia García-Valdecasas, i ens recorda el seu pare en tot. Els tests s'assemblen a les olles. Fatalment és així, si més no perquè la herència genètica condemna la humanitat a ésser molt poc original.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris