algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Interessa el tema de Déu?

El Papa ha dit recentment que començava a ser hora d'abandonar les formes excessivament antropomòrfiques de parlar de Déu i recuperar aquelles possibilitats que proporciona l'experiència de Jesús de Natzaret.

Sí: ja era hora que des de dalt es comencin a dir aquestes coses.
Perquè tenc la impressió que parlar de Déu avui topa amb dos gravíssims obstacles que converteixen el discurs teològic en una empresa gairebé arqueològica.

Un és el problema del mal. Basta recordar la reacció de tantes persones davant de l'huracà de l'any passat. Mal plantejat, precisament per haver-ne parlat més a la nostra mesura que a la mesura del misteri, no supera, per a molta de bent, la formulació del pensament clàssic: si pot i no vol... si no pot...

La segona ve donada per la història de l'Església. També s'ha fet ver allò que ja digueren Isaïes i Ezequiel, citat per Sant Pau: «Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu». I que modestament pens que es pot dir de qualsevol institució amb més de vint anys de vida, no sols de nosaltres.

Un periodista no fa molt em va dir: «La teologia sols és interessant per a vosaltres. No crec que aporti res a la vida de la gent normal». Tal vegada té raó. Jo no ho crec. Més bé crec una altra cosa: que desgraciadament no acabam de trobar la manera de fer arribar als qui més es podrien sentir interessats paraules significatives sobre el nostre Déu.

Perquè hi ha una tercera raó per a l'actual increença: si Déu no és res, aleshores i a la pràctica, l'home o la dona concrets que sàpiguen usar a favor seu els efacacíssims mitjans actuals es podran convertir amb molta facilitat en un deu perillós. Posau-hi el nom que vulgueu: multinacionals, promotors, controladors dels mitjans de comunicació social, depredadors, polítics corruptes... tots tenen en comú l'haver-se atribuït alguna de les notes definitòries de la manera clàssica d'entendre Déu. I tampoc no convé oblidar que en temps del nazisme molt poca gent, quasi ningú, no se sentia interessada per la democràcia a Alemanya. Però aquests pocs tenien la raó.

El problema resta: com recuperar un punt de referència que ens permeti resituar un horitzó que faci més humana la societat.
No ho aconseguirem si el Déu de què parlam els creients és a imatge nostra. Si serà possible si retrobam el llenguatge poètic que ens posi en contacte amb el misteri de la vida i de la mort.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris