muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
22°

Els poetes, millor invisibles

Aquest judici de valor no vol dir, de manera indirecta i més aviat insidiosa, que seria millor que no n'hi hagués, de poetes. De fet, aquells que puguin desitjar-ho, ho tenen ben negre. Per molt que les circumstàncies no els siguin favorables "per molt que les circumstàncies no resultin gens poètiques", sembla que l'abundància i la continuïtat del gremi estan ben assegurades.

Però no és per aquí per on van els tirs. En realitat, l'axioma no és gaire original. En el cas present, prové de The invisible poet, de Hugh Kenner, un dels estudis sobre l'escriptura de T.S. Eliot més divulgats durant els seixanta i els setanta. The invisible poet pretén esser una definició d'Eliot com a poeta rigorós i eficaç. El meu parer és que aquest sintagma nominal també hauria de poder funcionar com una definició ideal "parcial, és clar, com totes" del poeta. I, tot garbellat, el qualificatiu d'invisible, hauria de poder aplicar-se "o no aniria gens malament que pogués aplicar-se" a tot escriptor i a tot artista.

Naturalment, tot autor té perfecte dret a promocionar la seva obra. Però la millor promoció de l'obra d'art no és exactament la promoció de l'artista. O no hauria de ser-ho, en un món ideal.

El que passa és que sempre sembla més fàcil captar l'atenció del públic per a un protagonista humà que per a les obres d'art. El mateix poète maudit, o el mateix poeta apol·lini, poden proporcionar més espectacle que els seus textos. El novel·lista sempre resultarà més morbós que les seves novel·les. Les biografies sempre són més tràgiques que els fruits dels biografiats. La vida sempre és més dramàtica que l'obra d'art.

Tanmateix, el que compta o hauria de comptar d'un poeta són les seves obres, no la seva peripècia vital. I fins i tot pot afirmar-se que, més que explicar la biografia de l'artista les seves obres, són aquestes "si de cas" les que expliquen la seva biografia.

El tema és vell. El mateix Eugeni d'Ors ho va plantejar a la seva glossa L'obra i l'autor. «Entre nosaltres i l'obra d'art, de vegades, s'interposa una ombra. Aquesta ombra és l'autor. De què ens serveix, posat en presència de La Tempestat, conèixer la biografia de Shakespeare?»

Per tant, com més invisibles siguin els poetes, millor. El poeta-personatge pot esser una nosa per a la millor recepció i comprensió de l'obra. Com també ha mantingut sempre el nostre Miquel Bau, la circumstància biogràfica del poeta no té cap vertader interès per a la deguda consideració del poema. Les clarícies que pugui aportar-nos respecte a la gènesi de l'obra no tenen mai res a veure amb la qualitat d'aquesta. Que és el que ens hauria d'importar de bon de veres.

Certament, res no impedeix al poeta convertir-se en un practicant, o fins i tot en un especialista, de Relacions Públiques.
Però amb això no millorarà gens ni mica la qualitat dels seus textos. I si tot artista té una responsabilitat envers la promoció de les seves obres, la seva responsabilitat major és envers la seva qualitat. Així, idealment, el més convenient seria que la deguda promoció de les obres fos assumida plenament pels editors, o els galeristes, o els intèrprets, o els gestors culturals, els crítics sempre inclosos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris