algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Radiografia d'una dimissió

La dimissió de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat valenciana, Maria Àngels Ramon-Llin, té en ella mateixa tots els ingredients per fer una clara radiografia de la manca d'escrúpols de Zaplana. Per què no va dimitir Ramon-Llin el passat dilluns quan va abandonar Unió Valenciana (UV), partit que havia fundat fa setze anys i del qual n'era vicepresidenta nacional? Zaplana vol que la seva última legislatura autonòmica (la que comença el dia 14 de juny vinent) sigui una bassa d'oli i com que les enquestes el situen molt prop de la majoria absoluta està molt capficat a créixer a base de clavar queixalades a UV. El millor equivalent gràfic dels fets correspon al president d'EUPV, Joan Ribó: «És la voladura controlada d'UV». Les enquestes de Presidència diuen també que els regionalistes podrien no superar el 5% necessari per obtenir escó en els propers comicis, cosa que acosta encara més el PP a la majoria absoluta. En els últims mesos, alguns càrrecs importants d'UV han deixat la formació o s'han passat al PP, fets que s'han interpretat com una voluntat de conservar la cadira després de les eleccions. En aquest sentit, i una vegada aprovats els pressupostos del 99, el pla ideat per Zaplana i Ramon-Llin, la membre del Consell millor valorada en les enquestes i no era del PP, bé podria haver estat: primer, abandonar el partit dinamitant-lo («me'n vaig per no ser responsable del naufragi polític d'un partit que va a la deriva i que no té direcció»); segon, mantenir-se com a titular de la cartera, i tercer, repetir en el càrrec com a independent o com a militant popular. Un fet que avalaria aquesta hipòtesi és el tractament informatiu de Canal 9 el mateix dilluns, quan havia abandonat UV i encara era consellera: al migdia, molts minuts dedicats a la roda de premsa de la consellera, especialment a les dures crítiques a UV i un minuciós reportatge explicant la desfeta del partit blavero des de l'expulsió i posterior mort de Vicent González Lizondo, i a la nit, àmplia entrevista amb Ramon-Llin amb una gran pantalla al fons on anaven apareixent els moments més estel·lars del seu mandat. I ella no se n'amagava: Zaplana li havia demanat que es mantingués en el càrrec.

Mentrestant, el PP enviava per fax als mitjans de comunicació el pacte de govern signat el 4 de juliol de 1995 sense el full on apareix el següent text: «Unió Valenciana ostentarà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació». Però va arribar la tensa reunió entre Zaplana i el president d'UV i de les Corts Valencianes, Hèctor Villalba, i aquest últim va actuar com un autèntic cap de personal que defensa els interessos de les més de dues-centes persones que UV té col·locades en l'administració i la gestió de més de 75.500 milions de pessetes, últims avals per evitar la desfeta definitiva del partit. Li va prometre a Zaplana que si no respectava l'acord de govern i mantenia la consellera, els últims mesos de legislatura serien un autèntic calvari: moció de censura i boicot al govern votant amb l'oposició. La cúpula del PP va sopar aquella mateixa nit al Palau de la Generalitat, un petit gabinet de crisi que, segons algunes fonts, va acabar amb una trucada telefònica de Zaplana: «Maria Àngels, me tienes que salvar la cara, tienes que dimitir». La batalla l'ha guanyada Hèctor Villalba, però la victòria final és de Zaplana, encara que en aquesta ocasió les presses l'hagin traït. La catxa, aquesta vegada, li ha sortit malament. El futur polític de l'exconsellera, segons ella mateixa, el sabrem «a poquet a poquet».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris