algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Terra de prescrits i de proscrits

T al com passà amb el túnel de Sóller, un altre escàndol de corrupció i suborn que ha sacsejat la vida política, social i jurídica d'aquesta comunitat ha acabat en prescripció per una decisió judicial en nom del principi de legalitat.

El cas Calvià és l'intent d'importants membres del PP de comprar un regidor socialista per cent milions de pessetes. La intenció no era altra que la de subvertir la voluntat popular, donant suport a una moció de censura contra un equip de govern elegit democràticament. El cas Calvià és, per tant, un atemptat covard i vergonyós al més sagrat dels principis constitucionals: que la sobirania resideix en el poble, i d'aquesta sobirania n'emanen tots els poders de l'Estat, inclòs el judicial.

Segons el Codi Penal vigent, el delicte de suborn aplicat al cas Calvià prescriuria als tres anys (això val la sobirania popular, segons els que administren les nostres lleis). I en nom de la llei, el jutge Mulet ha tancat el judici el primer dia i quan encara no havia declarat cap testimoni. Pel magistrat, no feia falta. Però no hem d'oblidar que les dues persones que s'asseien al banquet ja foren exculpades fa més d'un lustre pel jutge Josep Zaforteza Calvet quan res no havia prescrit, per tornar a ser imputats uns anys després. Així és el principi de legalitat, i així s'ha de respectar.

No obstant això, el poble ha de saber, molt clarament, que conculcar la seva decisió col·lectiva expressada a les urnes, en la qual es basa el sistema de convivència, i que ha costat segles de sang, suor i llàgrimes als éssers humans conquerir, s'ha declarat prescrita a Mallorca el 12 de gener del 1999 en un cas concret i flagrant. I també ha de saber que si estàssim parlant d'un pobre desgraciat que hagués robat un televisor, aquí, molt segurament, no hauria prescrit res.

I quin estat de dret és aquest? Ens podem continuar considerant demòcrates després que se suspengui el judici el primer dia sense aprofundir en els fets, sense escoltar els afectats? El jutge Mulet raona que ha passat massa temps des que es denuncià l'intent de suborn (1992) fins que es descobrí la suposada participació d'alts responsables del Partit Popular (1996) en l'afer. Però, i aquesta és la pregunta clau: és que la veritat prescriu? És que els ciutadans no tenen dret a saber tot el rerefons de l'escàndol quan vagin a votar el 13 de juny?

Sembla que no. Sembla que ens hem d'acostumar a viure en una terra de prescrits, sigui en el cas túnel i en el cas Calvià, o en una terra de carpetades com el cas Agricultura. I hem d'aprendre a conviure amb polítics prescrits: Cañellas, Berastain, Gilet, Vellibre... Caben dins una mà, com els dits. Però per cada prescrit sense aclariment dels fets n'hi ha centenars de milers que passen a la condició de proscrits perquè se'ls nega el dret a conèixer amb profunditat com es gestiona el seu destí comú. Així, prescriure la veritat és proscriure els que l'estimen. Aquí no hi ha set justiciera. Aquí l'important és capir que el suborn polític és un corc capaç de destruir una societat.

I que ningú tampoc no oblidi que, amb prescrits o sense, la lluita inacabada per la llibertat i la veritat continuarà. I que el sacrifici de milers de demòcrates al llarg de les generacions en defensa de la sobirania col·lectiva no haurà estat inútil ni estèril.

I que el govern del poble, pel poble i per al poble no s'extingirà en aquesta terra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris