algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

La vaca atropellada i morta

Al seu pas per Mali, un heroi d'aquesta salvatjada dita ral·li Granada-Dakar, concretament un motorista, l'altre dia va matar una vaca. La notícia es va donar de manera subsidiària. Allò que importava era que l'incident havia fet perdre temps al motorista. De la tragèdia que aquest atropell suposava per a un ciutadà, per a una família de Mali, no se'n deia res "i, que un servidor sàpiga, no se n'ha parlat més. És molt possible que les assegurances s'hagin fet càrrec del valor econòmic de l'animal, que hagin pagat i prou, perquè aquí estam acostumats a un tipus de vida en què tot és transformable en diners. També és possible que les assegurances s'hagin fet el toni i en el cel ens vegem tot plegats. Però allò que és segur és que no han sabut valorar que no és el mateix tenir una vaca a Holanda, a Suïssa o a Astúries que tenir-la a Mali. Una vaca, a Europa, és una part del patrimoni d'una empresa agropecuària. A Mali és tota la vida d'un grup de persones. Què és una vaca en un país de renda per càpita que no passa els 600 dòlars (1995)? Que el lector se'n faci una idea, sense oblidar que a Espanya la renda per càpita és de 15.300 dòlars (1996). I si aquí estan tan mal repartits, podeu pensar com hi estan a Mali. L'incident haurà fet somriure més d'un seguidor d'aquesta anual barbàrie, convençut que el millor destí de països com Mali és que els nostres cotxes de totterreny i les irades motos hi remoguin des de les arrels tota una concepció de la vida, tot un tempo espiritual i tot un horitzó material. Haureu vist aquestes imatges en què apareix un grup de persones depauperades "i la vaca somnolenta" mirant passar l'epilèptica caravana, i us haureu preguntat com poden fer encaixar aquestes imatges en el panorama de la seva quotidianitat. Els estats, m'han dit, cobren un cànon per deixar creuar el seu territori als herois, però els estats no són mai les persones, sobretot no són les persones que veim alenant la polseguera de les motos i els cotxes. També he sentit a dir que aquesta imatge de potència, de força mecànica pot ser un estímul per a aquestes persones, però em deman si tenen alguna possibilitat d'imaginar per quin camí i amb quines eines poden intervenir en la seva realitat i transformar-la en una de més propera a aquesta que els feim desfilar escàpolament davant els seus ulls astorats. Poden imaginar que arribaran a atropellar una vaca i seguiran el seu camí, en mig d'un núvol de renou i de fúria? Les ONGs també tenen feina aquí, en el poderosíssim món del motor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris