cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Gil i l'opinió pública

Ara mateix, la biografia de Jesús Gil ja disposa de tots els ingredients necessaris per a esdevenir un best-seller. Per aquestes contrades, els personatges de les seves talladures sempre han despertat força admiració entre part dels seus coetanis, propensos a qüestionar les decisions de la llei. A jutjar per algunes preses de pèl clamoroses que ens han fet des de dalt els darrers cent anys, és fàcil caure en la temptació de pensar que els pobles d'Espanya són genèticament crèduls. Però és una percepció falsa, no ho són. Més aviat són incrèduls. I allò que produeix més incredulitat a la seva gent és el funcionament de l'Administració pública. N'hi ha que no creuen en l'honestedat de l'Administració. L'Estat és corrupte per principi, heus ací un credo força estès. Així que la persona intel·ligent i agosarada, té gairebé el deure moral d'ésser una mica més corrupta que el propi Estat. A cap època de la història moderna d'Espanya s'havien empresonat tants de VIP's com ara. I mai no hi havia hagut tanta claca a la porta de les presons. Curiosament cap dels empresonats no ha perdut ni un bri del prestigi social de què gaudia abans d'ensopegar amb la justícia. La manifestació de suport a Jesús Gil, a Marbella, va convocar milers de persones. I el Vicente Calderón va ésser un clam de veus que reclamaven la seva llibertat immediata. Cal dir que l'accés a l'estadi era gratuït, cosa que va contribuir força a concitar adhesions. Però la gent ocupà les localitats per a victorejar Gil. Fins i tot els futbolistes de l'Atlètic "els jugadors de Gil, perquè Gil entén que són part del seu patrimoni", anunciaren que botarien al camp amb una pancarta de suport al seu president. Ara per ara, a Espanya, hi ha milers i milers de persones disposades a cremar convents perquè consideren que Gil és víctima del poder. Som a mil nou-cents. Encara que compartim moneda amb Europa des de fa una setmana, la reacció popular davant casos com aquest és idèntica a la que es produeix als països pobres, als països que sempre són al sud d'altres i que s'han acostumat a patir discriminació social. No ens sorprèn, és clar. A Mallorca hem tingut diputats processals i ningú no ha demanat la seva dimissió. La dimissió de Gil únicament la demanen els partits polítics, perquè es veuen obligats a fer-ho. Per als caps rapats Gil «es nuestro führer». Així que ja hi som amb la cançó de sempre. La corrupció genera, si més no, tants d'adeptes com la virtut. Actualment qualsevol corrupte d'elit arriba a la presó envoltat d'una estima popular tan pregona que l'emotivitat li vessa i, immediatament, ha de ingressar a la infermeria del centre, afectat de qualque mena de cardiopatia. Si el corrupte ics ha estafat l'Administració pública, la simpatia social esdevé admiració sense embuts. Hisenda som tots, és una frase tan cretina, que únicament se la creuen aquells que tenen paga d'Estat. El ciutadà no comparteix aquest eslògan ni si l'hi prediquen des de la trona. El ciutadà sap cap on se'n van els seus diners, però no està gens convençut que siguin destinats a allò que els de dalt li diuen. A força de tòrcer el coll davant l'abús, part de l'opinió pública s'ha convençut que l'Estat són les terres d'un senyor de forca i gatzoll, i que l'Administració és l'esmentat senyor. A aquest, per tant, li correspon munyir la vaca i als súbdits furtar-li'n qualque tassó. I per als que pensen així, que són més dels desitjables, tant fa que governin socialistes com conservadors. A posta, quan un corrupte treu aigua d'un pou que és de tots, cap dels que pensen així no imagina que li pren el poal que li pertoca a ell. Roba al senyor, part d'allò que el senyor ens roba als altres. Gil diu que és un pres polític. Potser acostumat a donar moix per llebre, ho diu sense enrojolar-se. I, de sobte, un cas de lladres i serenos com és aquest, desemboca en la lluita d'unes masses per la llibertat d'un idealista. Les coses són així d'esperpèntiques. Ara que hi ha una acusació formal contra ell, cal suposar que Jesús Gil es farà amb la batlia de Marbella per majoria absoluta. I si aconsegueix demostrar que la denúncia que l'ha portat a la presó ha partit dels socialistes, és possible que el Vaticà consideri la possibilitat de beatificar-lo com a primer pas cap a la santedat. D'ací uns anys en parlarem de tot aquest embolic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris