algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Silencis

No hi crec massa, en l'eloqüència dels silencis. Sobretot com a tòpic. Potser, són l'encenall dels orgasmes dels místics, per tant, sondables només per a una ínfima minoria; o tal vegada, el mannà d'augurs especuladors, rapinyaires d'eraris públics o privats, que sadollen la concupiscència del seu compte corrent tot intentant-ne destriar el significat. (Això sí, emparats sota la quota a algun col·legi professional que els legalitza la furtivitat).

Però la meva migrada experiència mundana em fa ser escèptic respecte als silencis. Massa vegades m'hi he engronsat, dins l'eufòria d'un silenci d'una pressumta estimada i després, la crua realitat, m'ha fet pegar, ostentosament, de morros. També, rere silencis venturosos, he esperat, filats parats, la efusió d'una bona notícia que m'havia de fer surar, ni que fos per un breu instant, damunt la cresta d'una minúscula ona mundana. I tot, en orris. Ho podeu ben creure! Ja no me'n faig massa il·lusions, dels silencis.

Tot i això, he de reconèixer que són comòdes, els coixinets del silenci. El dels vots, l'abstenció, és el bàlsam que guareix moltes nafres electorals. Tothom arrodoneix les seves expectatives desxifrant l'enigma dels qui no han dit ni mu a les urnes. Fins i tot ara, aquests dies, s'ha donat a conèixer un estudi de per què tanta gent no piula a les eleccions catalanes.

A vegades, també el silenci es presentat com la màrfega quasi miraculosa "Vaja, com si fos comprada a ca un mantero!" sota la qual s'hi oculten semiclandestines operacions que faran capgirar el rumb d'uns esdeveniments. Però això, només passa a les pel·lícules d'intriga. A la vida quotidiana, els silencis són secrets nials, coets femella.

Si fos com a les pel·lícules podríem creure, esperançats que el silenci teixit entorn de la normalització lingüística "posats a ser silenciosa, fins i tot sembla que el mot, tan manyuclat adesiara pels personatges públics, faci una cura de repòs!" és un silenci fecundat d'infraestructures i estructures que faran possible, en un futur no gaire llunyà, el sosteniment de la normalitat lingüística. Però em sembla que aquesta hipòtesi només és el miratge d'una il·lusió, l'iris efímer d'una bimbolla de sabó.

Voleu dir que és fan coses en la matèria que ens ocupa? Sí, és clar. Si no pecaríem de catastrofistes. En educació, per exemple, que és el tema que més conec, alguna coseta es fa. No hi ha l'eufòria d'èpoques no tan llunyanes, constatam a diari, com a mínim des de la meva talaia, com es va produint una perceptible erosió, cosa que vol dir, simplement, que no avançam tan de presa com fóra aconsellable. I en els altres àmbits? Si miram les xifres de la partida destinada ad hoc, 502 milions, haurem de concloure també que alguna cosa s'ha fet. Quines? Ah, aquesta és el quid de la qüestió. Romanen aixoplugades rere un espès silenci. Es fan actuacions aïllades: ara se subvenciona una actuació municipal sense un pla previ "que tant es pot justificar presentant un programa de festes en català com el butlletí municipal..."; suara es projecta una pel·lícula, o es fan faraòniques campanyes que haurien de ser assumides per altres departaments governamentals. Rere aquest mur silenciós només s'hi amaguen minsos esquitxos de rosada. Com diuen els pagesos, que són pragmàtics i toquen de peus a terra, la rosada no fa saó. I aquesta terra nostra, a força de sequeres consentides, infantarà un desert!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris