cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Moros i cristians i Universíada

Em semblen sensates les paraules que va dir el regidor de festes de Pollença, Martí Ochogavia, quan manifestava que «tot i el que decideixin els pollencins respecte a la inclusió del Simulacre de Moros i Cristians a l'acte inaugural de la Universíada, hem d'agrair l'interès i que l'organització hagi pensat en la nostra festa per representar a Mallorca en aquest esdeveniment». Així és, podem i hem d'estar orgullosos els pollencins que, sense menysprear les altres festes mallorquines, hagin pensat que el Simulacre pot ser el més vistós o representatiu de la Mallorca actual. Però aquí s'ha d'haver acabat la història de la relació de la festa pollencina amb la Universíada. I no ho dic pensant en la possibilitat que l'Ajuntament aconsegueixi els 500 voluntaris per representar els Moros i Cristians a l'esmentat esdeveniment esportiu (això de considerar que 500 pollencins poden valer l'opinió del poble no ho entenc, si no és agafant la circumstància que segons Binimelis, Pollença fou atacada pels famosos 1.500 moros. Perquè ja me direu si el càlcul que fa el senyor Ochogavia sobre els participants al Simulacre és exacte. Pens que fa molt mal quantificar la participació: no hi ha cap cens ni de cristians ni de moros, les llistes de participants fa temps passaren a la història; el número d'espases que s'entreguen tampoc no és un bon referent: més de dos moros porten la de l'any anterior i d'altres la fan ells mateixos). Però la meva objecció, tot i estar d'acord amb els arguments dels qui s'han manifestat en contra de l'esmentada presència d'una «representació» del Simulacre lluny de Pollença, va lligada a la pròpia naturalesa de la Universíada: es tracta d'un esdeveniment esportiu on el leif motiv principal és l'amistat, la generositat vers els altres, l'afirmació més aclaparadora del respecte als qui no són com nosaltres, actualment definit com a respecte a la multiculturalitat i a la diversitat cultural. Vet aquí la incompatibilitat entre el Simulacre i la Universíada. Els Moros i Cristians vulguem o no és la representació d'un fet bèl·lic. A més es tracta d'un enfrontament entre dues cultures molt diferents i això podria ser entès com un suport a la divisió qualitativa de cultures, és a dir pobles i nacions. No s'ha d'oblidar que l'acte inaugural potencialment es podrà veure arreu del món a través de la televisió i aquest missatge d'enfrontament segurament no és el que volen donar els responsables polítics i els organitzadors de la Universíada. El Simulacre està molt bé per als pollencins, òbviament, i per als mallorquins i espanyols i guiris, però no per a tots els occidentals perquè sabem perfectament que té un abast purament localista, que més que una exaltació d'una victòria és una reafirmació d'una identitat col·lectiva singular, però no millor ni pitjor que una altra, que no té més sentit que el que li donam els pollencins: l'expressió de les nostres arrels i una excusa tan bona com una altra per crear i gaudir d'una festa. Caldria explicar-ho, però tot això per ser explicat en uns minuts mentre es veuen barres i espases a l'aire és molt complex, i encara més si qui ho contempla no sap de què va la cosa i, a sobre, ell forma part de la comunitat que surt derrotada, tot i que sigui simbòlicament. És clar, idò, que el Simulacre i la Universíada són incompatibles. No veure-ho així és no entendre la difitultat que porta en el seu sí la globalització cultural i suposa caure en un error important pel que fa al coneixement dels valors simbòlics i entendre la sensibilitat diferent dels pobles i les nacions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris