cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Sis coses

Va la gent amb l'agenda a la mà, en aquests dies de final i de principi d'any, recorrent-hi amb innocència les primeres passes del cicle que defineix la vida d'aquest objecte: naixement com a regal tòpic o compra personal, desenvolupament com a estri útil i companyia més o manco obligada cada dia de l'any, traspàs anunciat i enterrament anònim en els fems o més ecològicament correcte en el contenidor de paper perquè, tot i que pugui ser excepcionalment arxivada, qualque dia li arribarà aquest destí. Va la gent amb l'agenda a la mà, encara l'agenda embolicada a l'espera d'aparèixer com a regal, o ja sollada, amb les primeres planes escrites, amb la repetició enèsima del nostre nom que encara creiem únic, i amb el petit neguit que ens tenalla quan llegim allò d'«En cas d'accident aviseu ...». Esperem sortir-nos-en, un any més, pensem.

Va la gent amb l'agenda a la mà, formant inconscientment, sense adonar-se'n, grups en raó d'aquest objecte que empeny a pujar-hi una catalogació de poca volada: en primer lloc, els qui n'empren i els qui no i, dels primers, els qui ho fan voluntàriament, i els qui la conserven fins que l'any acaba i els qui voluntàriament o involuntària no, els qui la compren ells mateixos i els qui en són proveïts com a regal familiar o professional, els qui n'empren d'una institució pública Adam Smith, i els seus fidels, sempre al darrere, els qui veritablement en fan una eina imprescindible i els qui només se la miren adesiara, els qui només hi apunten el que volen recordar i els qui la fan servir com a diari, pou de greuges, florilegi d'afanys i de bones intencions.

També, els qui no s'han aturat mai a pensar tot allò que ofereix aquest fòtil de quotidianitat, molt legítimament, i els que sí, també molt legítimament: objecte comercial un exemple difícilment superable d'article de temporada: la venda d'agendes la resta de l'any deu ser mínima, com la de torrons o de nadales, i ben segur que ja hi ha qui deu estar pensat a desestacionalitzar-los, objecte editorial aquí ja s'han espavilat per donar-li varietat i atractiu, parint l'agenda d'en Garfield, de la dona, del bon anarquista (que, sense embuts, no hauria d'emprar-ne), i, de fa relativament poc, l'agenda electrònica, talment hardware com a software, les variants de l'outlook amb què Gates i els seus col·legues faciliten el nostre pas pel calendari, recurs psicològic que convida a concretar els nostres desigs i intencions, tot seguint una de tantes dèries dels psicòlegs: ja sabeu, no quedar en la declaració del «faré més esport», sinó arribar a l'«aniré dos pics per setmana, dimarts i dijous de 21 h. a 22.30 h. a ...», i millor per escrit, recurs literari des de l'encís i alhora la dificultat que ofereix el dietari com a gènere, amb prou mestres que desanimen qualsevol, fins a la utilitat de prendre-hi notes que potser quallaran en un article o en quelcom més, o en no res, i també per la possibilitat, que brindo com a idea, de publicar les agendes, ni que siguin extractes, d'algunes persones distingides, en el que crec un sector editorial encara verge (el dels falsos diaris, per exemple, ja ha estat trepitjat); ¿què no pagaria molta gent, que veu com se succeeixen les anotacions en la seva agenda durant dies i anys sense anar més enllà del fer això, telefonar aquí o anar enllà, per llambregar les agendes, millor vertaderes, però si no hi ha més remei imaginades, de Bill Clinton, d'Arzalluz, de Jesús Gil, fins i tot de qualsevol desconegut o desconeguda?

Va la gent amb l'agenda a la mà, sense adonar-se (i bé que fan) de la facilitat d'extreure'n el seguit de definicions que ens ofereix, sense caure-hi en alguna de les més inquietants i exactes, sense veure-hi un instrument per donar-se ordres a un mateix, i sense clissar l'avantatge que significa que per fer-ho cal distanciar-se d'aquest un mateix, i sense inquietar-se perquè les anotacions que hi fa i que hi farà no siguin gaire intrèpides. El dia que hom se'n desfà de tot i parteix cap a Ceilan, per no tornar-ne, com Pedro Duque el dia que partí en el Discovery, no s'anoten en cap agenda.

Passen els dies i els anys i s'allunya cada cop més l'aventura, empesa per la maleïda agenda que es reprodueix per continuar esclavitzant-te. Ja ho deia, ben feliçment, Ken Olin a Thirty-something: viure consisteix, amb prou feines, en sis coses: menjar, dormir, equivocar-se, treballar, sexe (si tens sort), i aparcar (si tens molta sort).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris