nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Els Reis d'Orient

Joan Bauçà no va aclucar ull la nit de Reis, de manera que va sentir els unglots dels cavalls sobre l'asfalt, i va veure com un criat de ses majestats depositava el regal a la finestra. Quan va imaginar que el seguici era enfora, va córrer a obrir el paquet. Just obrir-lo se li va canviar l'expressió, abans joiosa, de la cara. «Cent carretades de putes! "va exclamar" i ara aquests homenets s'han equivocat!». S'abocà a la finestra per a fer-los-ho a saber, però no eren en tot el carrer. «Mirau, aquests homenets ja fan cadufos "es lamentava Bauçà". M'han deixat una 'peineta' i jo els havia demanat un capell com el d'en Pepe Blanco». En aquells moments, els Reis deixaven el seu present a José María Rodríguez. Havia demanat una grapada de coets per a amollar per sant Sebastià, i va trobar-se, únicament, amb una fotografia de Pedro Duque dedicada. Al costat de la fotografia hi havia una nota reial que deia: «Consideram que la vostra demanda és excessivament costosa, si tenim en compte que els Estats Units sols n'amollen un de tant en tant. Conformau-vos amb la fotografia del senyor Duque». I la fotografia deia: «Del primer astronauta español al que, sin duda, dada su afición a los cohetes será el primer astronauta balear». José María l'amagà a la tauleta de nit. «Si ho cont a l'ajuntament "va comentar a la seva esposa" encara se'n riuran de mi. A primera hora del dia aniré a Can Roca a comprar-me una baldufa i diré que la m'han duita els Reis». Enguany els regals d'Orient no han satisfet gaire gent. Encara que hem de dir que ses majestats han posat la millor voluntat del món per a complaure a tothom. Carme Feliu, per exemple, no havia pensat a escriure la carta, i així i tot s'aturaren al seu balcó. Li deixaren una gravació de Paco el del Bombo, ja que coneixien la seva melomania a través de l'edició que ella va patrocinar de les músiques de Villalonga. Per la seva banda, la diputada Pilar Ferrer esperava que li duguessin una pinta de na Martirio i va beure fresc perquè va trobar-se amb un capell cordovès. «Pitjor hauria estat si m'arriben a dur una boina "va consolar-se". Al cap i a la fi, si em pos el capell una mica tombat damunt una orella, semblaré la morenassa que anuncia Tío Pepe». A Pere Sampol li deixaren la bicicleta de Poulidor, cosa que interpretà com un mal averany, si tenim en compte que ell havia demanat la d'Anquetil. «Això no és res més "comentava" que la presidenta interceptà la meva carta als reis i canvià el text». Les sospites se li confirmaren quan va rebre una telefonada de la senyora. «Mire Pere "li deia dona Maria Antònia" és vera que Poulidor sempre va fer segon, però va ésser molt considerat». Després va penjar el telèfon sense dir què li havien duit a ella. En realitat el seu estat d'ànim era de irritació cap a ses majestats. «Han tornat vells, això és tot "explicava als seus". Jo havia especificat, ben clarament, que volia una carrossa per entrar el juny a la seu del govern. I me l'han duita, és clar... Bé, no. Allò que m'han duit és el carretó i la somera d'en Rango!». De tota manera, no tot foren errors en el repartiment reial. A Francesc Antich li dugueren allò que havia demanat, l'Ulisses, de Joyce. «Em prepar per a resistir una llarga espera "comentava als coneguts". Llegiré una pàgina, faré una becaina. Llegiré tres ratlles, i en faré una altra. Quan d'ací un grapat d'anys acabi de llegir-lo, tal volta sigui arribada l'hora dels meus». I afegia, alleugerit: «Sortosament els Reis m'han escoltat!». Els Reis d'Orient sempre escolten els nets de cor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris