algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

Balanç

Les empreses, les botigues, el comerç en general, aprofiten aquestes dates per fer balanç. El balanç és una operació que té per objecte verificar l'actiu i el passiu i conèixer l'estat econòmic del negoci. L'actiu és l'import total dels valors efectius que té al seu favor. Contràriament, el passiu és l'import total dels seus deutes. La diferència entre un i altre determina els guanys o les pèrdues de l'exercici. Per anar llatins i gaudir de bona salut econòmica, cal que l'actiu superi el passiu, altrament és necessari dur ciris a la Sang i recomanable preparar la documentació per fer suspensió de pagaments.

D'altra banda, els mitjans de comunicació, en la seva totalitat, dediquen importants espais a fer balanç de l'any que es tanca, posant un èmfasi especial en les defuncions de personatges significats i en els esdeveniments que han marcat el decurs de l'exercici informatiu. Gestes bèl·liques per aconseguir objectius inconfessables, genocidis impunes sota coartades d'ordenaments espuris, afers sentimentals o carnals que haurien de pertànyer a l'estricte intimitat, judicis estel·lars amb implicats de luxe, noces i separacions de gent que viu de l'estupidesa dels lectors, treves efímeres, violències domèstiques amb resultats mortals, episodis esportius, catàstrofes i accidents que han estimulat la morbositat, i un llarg i divers combinat de notícies que foren portada, són ara matèria d'inventari.

Una de les herències negatives del mercantilisme devot, de la síndrome de culpabilitat judeocristiana i dels exercicis espirituals en una edat especialment vulnerable, és aquesta dèria que tenen les persones físiques, consemblant a les jurídiques, de fer balanç per cap d'any i establir els guanys i les pèrdues, o només materials, sinó morals i afectives, emocionals. Ve a ser com un examen de consciència inconscient. Tanmateix, és virtut dels humans posseir una memòria fràgil i dúctil, una consciència reversible i mal·leable i tenir la capacitat de fer dels defectes aliens, exemples personals. Aquest examen fi de curs sovint ve condicionat per l'esperit nadalenc, que omple de passatgera generositat i solidaritat els reclams publicitaris.

En estructures tan simples i poc complexes com la meva, tant econòmicament com personal, en comptes de fer balanç, basta fer calaix i mirar si dins els cofins han quedat menuts per malgastar en coses inútils, que són les úniques que proporcionen plaer real. És símptoma del nostre temps viure al dia, sovint precàriament, i aquest acte voluntari de comprovar caixa convé fer-ho cada nit, car ens dóna la tranquilitat d'assegurar l'endemà, però no mès.

Una conseqüència del fet de tancar l'any amb l'inventari i el balanç verificats és el propòsit d'esmena i marcar objectius pel període que se'ns promet venturós. D'infant, ser més bon al·lot, més obedient, més diligent, eren intencions que es feien malbé passat el primer mes. D'adolescent, els vots contra la natural concupiscència no arribaven a Reis. Això m'ensenyà la inutilitat de fer promeses i projectes, de marcar objectius. tot ve com ve i poca cosa controlam realment, encara que ens ho sembli. Tanmateix, el destí, l'atzar, la vida i els que ens envolten esmercen totes les seves energies en fer-nos la punyeta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris