cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

De Bisbal a Serra

El nomenament de Llorenç Bisbal com a fill predilecte de Palma, i la concessió de la medalla d'or de la ciutat a Pere Serra, ens convida a pensar que la societat mallorquina es troba en camí de superar aquell provincianisme atàvic que, segons Alomar, amenaçava la seva supervivència. La rectificació de la majoria conservadora, inicialment refractària a homenatjar Bisbal, honora els representants d'una dreta que han fet seves les virtuts de la tolerància i del diàleg. I la distinció a Serra suposa el reconeixement a les persones que, com ell, volen modernitzar el país, des del sentit comú i sense complexos d'inferioritat. Normalment, les mesquineses que clapegen el dia a dia, no ens permeten veure el cabal de grandesa humana que transcorre silent pel riu de la vida, encara que ens n'adonam al comparar l'ahir amb l'avui. Des de Bisbal a Serra, la societat ha evolucionat de manera notable. Com molt encertadament va dir Antoni Tarabini, en referència al Bisbal ugetista, aquest era un polític atípic en el seu temps, perquè, conscient de la pluralitat social, era partidari d'aconseguir guanys per a la classe obrera a partir de la negociació i del pacte amb la patronal. Alomar i Darder varen ésser grans admiradors del sabater de sa Calatrava. Els anys vint, Bisbal maldava per evitar que la lluita de classes dividís l'estructura social en dues parts irreconciliables, com així succeiria el trenta-sis. Ell ja no ho va veure, morí un any abans. Mestre Llorenç, des de la defensa de l'internacionalisme proletari, va somniar en una Mallorca solidària i oberta al món. Precisament aquesta darrera aspiració "una Mallorca sense complexos que faci una aposta decidida per la modernitat" és allò que representa Pere Serra en qualsevol dels seus vessants, bé sigui el d'empresari, el d'escriptor o el de protector cultural. Possiblement la seva tasca sols sigui comparable a la de Josep Tous Ferrer, el fundador de La Última Hora, que a principi de segle va impulsar la modernització de Mallorca. Així i tot, Serra atresora una qualitat que no tenia Tous, i és que s'ha adonat que els mallorquins necessiten recuperar la llengua pròpia per tal d'accedir al futur amb les mateixes condicions d'altres pobles. Així com Bisbal ja és un personatge històric, Serra és un personatge d'avui. De la feina de Bisbal sols ens en queda el bessó, la part més substanciosa. A Serra el seguim en la seva activitat diària, que aixeca i aixecarà lloances i crítiques "infinitament més de les unes que de les altres", perquè el seu quefer no deixa indiferent a ningú. Allò que tothom ha d'admetre és que Serra ha deixat la seva empremta a la vida mallorquina els trenta anys darrers. Sense Serra, Mallorca, hauria estat una altra Mallorca, possiblement més provinciana i de caràcter més roí. De Bisbal a Serra tenim, per tant, la visió d'una societat que avança. És per això que, interessat per aquest tema, no he dit res dels altres homenatjats. Em semblen força merescuts els reconeixements públics a Remígia Caubet i a Teodor Úbeda. I consider que una ciutat que honora la memòria de Francesc de Borja Moll, s'honora a ella mateixa. Tots ells eren premis cantats, que es concedirien un any o l'altre. Els de Bisbal i Serra, en canvi, obligaven el consistori a fer un exercici de maduresa, i cal dir que l'ha superat amb bona nota. A més a més, sense proposar-s'ho, l'Ajuntament de Palma acaba d'oferir-nos, als ciutadans, un motiu de reflexió, força esperançador, entorn del segle que fineix.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris