cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Skins i conservadors

Un alt càrrec del PSOE acusa un alt càrrec del PP d'haver estat pròxim, de jove, a grups d'ultradreta, i aquest darrer respon l'atac acusant que un altre del PSOE "un qualsevol que en aquell moment li ve al cap, supòs" havia militat, també durant els anys joves, a les joventuts de la Falange en el temps de Franco; una manera de dir que, «si al meu partit hi ha feixistes, al vostre també, així que a callar». Per a qui li interessi aquest cas concret, diré que els implicats són el president del PP de Castella"La Manxa (l'exultradretà) i el president de la Junta i membre del PSOE José Bono (l'exfalangista), però a jo aquesta notícia només m'atreu per la seva abstracció: perquè recorda que hi ha moltes coses a tenir en compte sobre el passat de molts de polítics i personatges actuals.

Això ens obliga a retrocedir a la Belle Époque espanyola, amb els seus inicis a aquells anys trenta en què els fatxes anaven per amunt i per avall en bicicleta, proclamant-se feixistes. Aquella època en què Espanya es retrobava a ella mateixa, quan les mares ploraven i els seus marits els pegaven amb el cinturó perquè tenien un fill progressista, o amb imprevistos trets físics jueus, o amb una inesperada pell negra, o "i això ja era el súmmum" catalanoparlant. Quins temps més sans per a l'esperit aquells en què els ultradretans perseguien descaradament, sense hipocresies, "en un esforç per a mantenir pura la societat" totes les persones d'idees equivocades.

Ara, aquests ultradretans s'han de fotre. Els skins estan obligats a refinar-se, i es presenten a oposicions per policia. O estudien una carrera "època de crisi i transició: el deure de l'estudi lleva temps per dur a terme la seva justícia pels carrerons i els camps de futbol" per posteriorment entrar en un partit polític. Puc comprendre "si faig un sobreesforç per ser un poc humà" que és en aquest darrer estadi professional quan ho passen més puta: per continuar lluitant per a la seguretat de la moral "imposició de la llengua espanyola, cabells tirant a curts i sense un cambuix, idees preestablertes no sotmeses a discussió, odi incontrolat cap als atacants de la unitat de l'estat i del sistema militar, etc", per continuar lluitant per això, dic, han de canviar rotundament de mètode. Ara, pel fet de ser diputats, presidents comarcals, jutges o agents de policia, s'han de reprimir. Ja no poden tenir un carnet que posi «Yo soy fascista porque el mundo me hizo así / porque nadie me ha tratado con amor». Ara actuen sota el concepte de «demòcrates», i poden donar gràcies a Déu i als seus representants de la terra perquè aquesta democràcia encara els permet no renunciar del tot als seus antics valors.

Perquè fixem-nos que les mateixes idees són defensades a la vegada per les mòmies més conservadores "cosa que no significa que ben conservades: mireu l'escriptor que va llegir el pregó de les festes a Palma", i pels «ultres» "skins i etc.". No opinen el mateix sobre els exèrcits els partits més poderosos i els skins? I sobre les llengües de l'Estat que no són l'espanyol? I sobre el tema de les nacionalitats històriques? I sobre com tractar els immigrants? I sobre els insubmissos? Per això els podem anomenar a tots «skins» "a mi m'ha sortit sempre instintivament", per donar una extensió major a un concepte que va molt més enllà de l'estètica de la indumentària i de la perruqueria, i així amb una mateixa paraula ens podem referir des dels quatre adolescents rapats i amb escuts nazis, fins a molts de membres de partits polítics «conservadors» "encara que, passivament o activament, imperialistes", i sense descartar ni de molt esferes universitàries, eclesiàstiques i intel·lectuals "d'un intel·lecte, però, que com el dels adolescents dels quals he parlat, es fonamenta en la còpia d'idees, i en l'adopció de tòpics".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris