algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

Recerca

Som un dels primerencs visitants del mercat d'encants que es celebra, cada diumenge dematí, als carrers del polígon de Consell. M'agrada badar davant les parades plenes d'objectes de les més impensades procedències i utilitats, sempre amb l'esperança de descobrir, entre el baratim i la ferralla, un desapercebut tresor, la qual cosa és del tot impossible. Durant el període que preparava l'exposició Bon Mal Viatge era un visitant assidu, reconegut comprador de maletes velles. Per a la construcció de les peces, que ocuparen l'espai d'en Joan Oliver Maneu, en vaig comprar i manipular més de quaranta, deixant el mercat temporalment sense existències. No podia evitar un somriure maliciós dels venedors que, segurament, m'identificaven amb un foll, estrafolari i excèntric viatger imaginari que acumulava proves dels seus itineraris inexistents, el destí dels quals era la fondària del trabucat cervell. Alguns, fins i tot, em preguntaven amb un perfil de sorna a les síl·labes: «¿Qué, de viaje con la família?», quan els comprava una maleta de la qual només podia aprofitar el ferram i l'ansa, car el cuiro era tot forat.

En realitat, el mercat s'ha convertit en una excusa per sortir de casa i trescar les senderes del diumenge, lluny de l'asfíxia de la saleta i el televisor. Es tracta més d'un acte social, que no mercantil. Marxandos i compradors aprofiten el matí per xafardejar, mercadejar, berenar i, si s'estravé, vendre o comprar alguna cosa inservible que la imaginació farà servir. Tothom ja sap que sempre es troba el que no es necessita, però quan es cerca mai no es troba. Tant és així que ara, engrescant feinejant en una nova instal·lació que necessita adminicles de repussall, no trob cap de les peces que abans abundaven a les parades.

Els objectes que amb més freqüència es troben als trasts improvisats sobre l'asfalt, tret dels indeterminats i inclassificables, són els llibres, arrenglerats sobre el trispol en formació marcial d'atac. Llibres, en general, d'escàs interès literari. Confés que els cerc amb insistència, però sense fortuna. La meva sort canvià el diumenge que, col·locats sobre el domàs d'una tauleta, vaig veure uns exemplars de la revista manacorina Llunari, de la qual tenia notícies que s'havien editat quatre exemplars entre els anys 1983 i 1985. Els quatre números eren sobre la taula. Els vaig comprar davant la incredulitat del venedor, estranyat que algú s'interessàs per una publicació marginal de la dècada passada.

Així vaig descobrir les publicacions del Col·lectiu Recerca, de Manacor, un col·lectiu que començà les seves activitats l'any 1991 amb l'objectiu de «donar vida a una visió alternativa de la realitat quotidiana». El 1993 funden Recerca Editorial. En diumenges successius vaig firar quatre exemplars de la col·lecció «Ses ulleres de plastilina», els que duen per títol S'assassí de ses ulleres de plastilina mata amb punyals de fang, de Toni Mas i Sebastiana Galmés; L'Al·lota apagada, de Xavier Morell i Fèlix Ruiz; Gatos i Periquitos, de Xisco Fuster i Joan Serra i Justitia, de The unattended man. Així mateix vaig conèixer l'existència, tot i que no en vaig veure cap exemplar, de diferents publicacions: Papers de Cinema, Papers de Recerca i El Fil d'Ariadna.

Vaig saber que el venedor es deia Joan Adrover Duran, era poeta i autor d'un poemari, Q, editat per Recerca Editorial i il·lustrat per Santos Iñurrieta, que ell mateix venia a la paradeta. Li ho vaig comprar i tingué l'amabilitat de dedicar-me'l. Mentre tancàvem l'operació, m'explicà amb detall què eren els circuits alternatius, la literatura marginal, les perifèries de la cultura i l'underground manacorí, que encara plantava cara al sistema. Era a punt de publicar un nou llibre. No l'he tornat a veure, però des d'aquí li desig molta sort.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris