cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Arbres de Nadal i ecologia

Fa temps que tenim un costum nou importat del Nord i Centre d'Europa, que acompanya la teringa d'objectes estètics nadalencs. Però es produeixen circumstàncies estranyes com a conseqüència del llunyà dels orígens del costum de decorar un arbre tallat del bosc vora una xemeneia per Nadal: 1. La vegetació dels països freds i humits d'Europa no té, com aquí, limitacions per l'aigua, i les soques creixen prop unes de les altres, el que fa que la competència entre els arbres sigui per la llum, i cresquin drets i en forma piramidal. En els nostres boscos la separació és major i els arbres competeixen per l'aigua, per la qual cosa les formes són rodonenques, de semblança clara i amb troncs no gaire drets.

2. La irregularitat i la sequera que caracteritzen el nostra clima fa als ecosistemes que ens envolten d'una gran fragilitat no compartida pels països d'on hem importat aquests costums. No podem, com alguns d'ells, anar a cercar un arbre al bosc dels costat. Volem doncs el que no tenim, arbres de la forma i densitat, però ens fa coratge que els arrebassin i fessin malbé el nostre fràgil paisatge. Ho hem de fer i és potser sense que sigui antiecològic si no ho tenim, ho hem de criar i és per això que quan comprem un arbre de Nadal hem d'exigir que sigui de viver, amb arrel o sense, però criat a posta.

Hi ha una altra possibilitat encara millor. Quan es fan reforestacions en terrenys pelats de clima mediterrani, una de les tècniques més extenses perquè la reconstrucció d'un bosc en entorns tan fràgils com els nostres, sigui tan ràpida com sigui possible, és la de sembrar pins molt més estrets del natural, ja que així es protegeixen uns als altres els primers anys. Quan han passat 10 o 15 anys com que estan junts solen tenir formes estètiques adients per a Nadal, però en sobren i s'han de clarejar, o sigui se n'ha de tallar una part. Són massa joves per ser utilitzats per la fusta. Una bona sortida per finançar aquestes tasques és la de vendre'ls com a arbres de Nadal, i és clar, no tenen arrel ni importa.

A Balears, com que als terrenys desforestats no els sols quedar gaire sòl fèrtil per culpa de l'erosió que han produït anys i anys d'incendis i abús ramader, normalment no es pot reforestar amb tanta densitat, i els arbres d'aquesta procedència són més escassos que a la Península, on aquesta alternativa és més habitual. En qualsevol cas, un pi de procedència certificada i controlada és també una bona possibilitat com a arbre de Nadal, és més, és la millor opció perquè ajuda a finançar les cares i necessàries tasques de cura dels nostres boscs.

En qualsevol dels dos casos, el que és important per triar un arbre de Nadal és el control de la procedència, no si té arrel o no, això és sols màrqueting enganyós, i no té res a veure amb l'ecologia. No és antiecològic tenir un arbre de Nadal, si es tria bé. Demanem que sigui de procedència controlada o de viver, tengui o no arrel. Si no ens ho poden certificar, el que té arrel és una garantia. Si no és així no l'hem de comprar.

B. Pons, delegat Col·legi d'Enginyers de Monts de les Balears

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris